Un anhelat procés de pau

Colòmbia: els reptes del postconflicte

El desarmament, la transformació de les FARC en partit i la titularitat de 'les seves' terres són assumptes clau

4
Es llegeix en minuts

Fa dues setmanes, el 23 de juny, el Govern de Colòm-bia i les FARC van firmar una treva bilateral i tot indica que aquest acte va ser l'últim pas per a la firma definitiva dels Acords de Pau, prevista per a finals de juliol. Si això passa, es posarà fi a un dels conflictes armats més longeus de l'Amèrica Llatina, si bé no significarà encara la desaparició de forces irregulars al país, ja que continuen actius nous grups de paramilitars i la guerrilla de l'ELN. De totes maneres, amb aquests acords es donaria per finalitzada una guerra de posicions que ha durat mig segle entre l'Exèrcit i la principal guerrilla del país, amb més de 8.000 efectius i amb el control de molts territoris de l'oest i sud-orient colombià.

A partir de la firma de la pau els reptes per a Colòmbia seran altres, però no de menys abast. De tots ells, se n'ha d'assenyalar tres que resultaran crucials: el desarmament i la desmobilització dels combatents i la seva seguretat; la transformació de les FARC de guerrilla en partit, i el nou ús i titularitat de les terres en les quals durant dècades han operat les FARC.

Respecte del primer repte, la història recent demostra que el desarmament i la inserció dels guerrillers en la vida civil no és gens fàcil. En principi, i segons els acords, s'espera que tots els guerrillers de les FARC es concentrin en determinats territoris i una vegada allà destrueixin, en una cerimònia solemne, les armes. Però el que resulta complicat no és escenificar una litúrgia de la pau sinó el procés que significa transformar un combatent, que tota la vida ha carregat un fusell, en un pagès, un comerciant, un mestre, un funcionari o un desocupat. Al Salvador o a Guatemala, la incapacitat d'inserir en la vida civil militars i guerrillers en un context de pobresa va suposar l'aparició de poderosos grups criminals (les maras) que avui controlen àmplies zones del país, exercint l'extorsió i el terror. A més a més, el cas de Colòmbia es percep més complex que el dels seus veïns centreamericans, ja que encara perviuen grups armats com la guerrilla de l'ELN i diversos grups paramilitars. En aquest context, no solament es tracta d'aconseguir que els guerrillers deixin les armes i trobin un ofici, sinó també de com se'n garanteix la integritat física.

El segon repte, el de la participació política de les FARC -que ha de passar de les bales als vots-, tampoc es preveu fàcil. Certament, s'espera que ara s'adoptin més elements de garantia que en el passat, perquè en anteriors processos de pau molts exguerrillers colombians que es van convertir en candidats van acabar assassinats. De totes maneres, sembla que el projecte de les FARC no és conquistar la presidència de la República (com sí van pretendre els desmobilitzats de l'M-19) sinó refermar-se políticament a les zones on ja opera, i així retenir les seves bases territorials de poder. A aquest repte, a més a més, s'hi afegeix la incògnita de si la comandància de les FARC podrà mantenir unida la nova formació política que neixi de la guerrilla. El trànsit d'una organització guerrillera, basada en la disciplina militar, a un partit que competeix per vots i que ha de debatre sobre ideologies i estratègies electorals acaba sovint en renyines públiques, escissions i formació de grupuscles.

Finalment, el tercer i últim repte és el d'establir quina serà la titularitat i l'ús de la terra que alliberen les FARC i que ha de passar a ser administrada per l'Estat, i que per tant és susceptible de ser donada en concessió a empreses públiques i privades. Òbviament, un tros de les terres acabarà en mans dels desmobilitzats, però el que realment serà rellevant és com s'explotaran els recursos naturals que hi ha allà, molts de gran valor. Ens referim a gas, petroli, minerals, aigua, biodiversitat, massa forestal i cultius (lícits i il·lícits) amb demanda en el mercat internacional.

Notícies relacionades

Sobre aquest tema, és un secret a crits el diagnòstic que amb la pau s'incrementaran els conflictes a les zones rurals del país. Tothom sap que els fons econòmics destinats al postconflicte seran limitats, i també que les inversions exteriors vindran de les activitats extractives impulsades per les empreses mineres, petroleres i forestals. En aquest sentit, l'entrada de l'Estat i del mercat als territoris que abans eren zona de guerra pot generar noves tensions, sobretot si es fa des de la via de la força i la despossessió. Encara que si la penetració de l'Estat comença per posar èmfasi en l'àmbit social, el procés pot tenir èxit. El problema és que l'Estat colombià té una llarga tradició de no confiabilitat.

Professor de Ciència Política de la Universitat de Girona i coordinador de l'in- forme de l'ONU per a l'Amèrica Llatina sobre Conflictes i Recursos Naturals.

Temes:

Colòmbia