Urbanisme i urbanitat

Un títol una mica cursi per a una realitat complexa: com comportar-se a la ciutat. Churchill va dir: «Donem forma als nostres edificis i després ells ens donen forma a nosaltres». I així ens ha anat. Quan el bon urbanisme no és l'eix principal d'un municipi, tot s'acaba degradant, pedres i persones. Ara bé, atorgar a l'arquitectura, que és el mateix que el disseny urbà, la curació d'una ciutat és un absurd. És impossible salvar l'urbs només des del tauler de dibuix.

Ve a tomb del conflicte a la Vila Olímpica, que s'ha convertit en el pati del darrere del Port Olímpic, vedat del més sòrdid desordre turístic. Acusar l'afable disseny urbà d'aquest barri dels excessos dels seus visitants és injust. Al contrari, la Vila Olímpica és un meritori exemple de planificació urbana al qual només li falta més densitat. Però la seva morfologia avança en aspectes socials amb els seus magnífics patis comunitaris i el seu traçat ben integrat amb el verd. Que el seu generós espai públic sigui usat de forma desaprensiva no n'invalida el disseny.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Seguint aquesta lògica, seria millor no dissenyar jardins, que es gasten. I tampoc posar bancs, que es trenquen, ni fer edificis amb porxos on es colin els sense sostre... és a dir, per evitar molèsties, fer una arquitectura blindada en un entorn públic agrest. O, com ja passa en molts països, crear barris literalment emmurallats, amb portes d'accés vigilades. És a dir, l'antiurbanisme per antonomàsia, generador de la pitjor urbanitat possible: la zonificació classista. No, encara que alguns vulguin despistar, el verdader problema de la Vila Olímpica no és el seu disseny avançat, sinó el seu ús primitiu, encoratjat pel monocultiu comtal.

Per cert, la frase de Churchill funciona al revés: si avancem com a societat, generarem un millor espai arquitectònic per viure més a gust.