El classisme intel·lectual i moral
La xusma
La demanda fa visible el populisme i no la seva oferta, que sempre ha estat, està i estarà disponible
fcasals34495472 opinion ilustracion de leonard beard160628165717
Tot pel poble però sense el poble. Només faltaria. La xusma no té capacitat per prendre decisions complexes. És ignorant, manipulable, poruga; incapaç d'analitzar la complexitat dels assumptes públics. Tout pour le peuple, rien par le peuple. El mot d'ordre del despotisme il·lustrat, encuynat per l'emperador Josep II, ha renascut aquesta setmana gràcies al brexit. ¿Com se li va acudir a Cameron donar veu als britànics en una qüestió tan complexa? ¿No sabia el premier que el seu país sobreeix de skinheads, torrats, racistes, analfabets i ultraconservadors patriòtics que només saben fer rots després d'engolir una pinta de cervesa? El Regne Unit se'n va de la Unió Europea perquè més de la meitat dels ciutadans són uns babaus de categoria que no saben sumar dos i dos; però especialment perquè el seu primer ministre és un irresponsable aficionat a preguntar allò que no ha de preguntar a qui no ha de preguntar-ho.
Aquest classisme intel·lectual i moral que tot ho explica per la imbecilitat dels altres tindrà aviat, gràcies a les eleccions americanes, una altra oportunitat de lluir les seves millors plomes. Si Donald Trump es converteix en el proper president dels EUA serà només gràcies al favor d'integristes i illetrats. A aquestes alçades tothom sap que un vot culte, llegit i crític està, per descomptat, amb Hillary Clinton. Només faltaria.
La llei de Godwin («A mesura que una discussió s'allarga, la probabilitat que aparegui una comparació en què es mencioni Hitler o els nazis tendeix a u») proporciona la coartada imbatible a aquesta anàlisi de tarannà aristocràtic. Com que el genocida alemany va arribar al poder mitjançant unes eleccions, qualsevol decisió del populatxo que no sigui del bon gust esperable pot posar-se al sac de tot allò que, malgrat ser democràtic, no és digne de succeir i ha de ser corregit.
Però siguem seriosos. Ni els líders populistes són aspirants -sempre- a tirans ni el populisme converteix en abanderats de l'idiotisme tots els ciutadans que des de la racionalitat o l'emotivitat donen el seu vot a opcions polítiques que prometen el cel a la terra d'un dia per l'altre.
UKIP al Regne unit, Podem a Espanya, Front Nacional a França, Trump als Estats Units -per posar quatre exemples de populismes d'anclatge ideològic divers- responen tots a la lògica de projectes articulats al voltant d'un discurs que ataca les èlits (la casta) prometent combatre els seus interessos a peu i a cavall en nom del veritable poble la representació del qual s'atorguen en exclusiva enfront d'un enemic clarament identificat (UE, immigrant, capital, etcètera).
El cert és que el populisme no ha deixat mai de trucar a la porta. Però quan aquesta s'obre és perquè existeixen motius sobrers perquè una gran part de l'electorat consideri justificat obrir el pas a qui esperava rere l'espiell la seva oportunitat. És la demanda la que fa visible el populisme i no la seva oferta, que sempre ha estat, està i estarà disponible.
L'euroescepticisme anglès -i el d'altres països europeus- no desapareixerà repetint milers de vegades des de l'establishment (econòmic, polític, periodístic) que necessitem «més Europa». L'hostilitat envers l'immigrant de la senyora Le Pen -o els seus equivalents continentals- no empetitirà tractant de racistes els seus votants. El cabdillisme de Podem no emmudirà -a pesar dels mals resultats de diumenge- tractant-los com si fossin una anòmala i temporal amenaça. El desvergonyiment teatral de Trump no s'esvaira encara que mig món cridi unànimement que és un impresentable.
La UE no funciona perquè viu d'esquena als seus ciutadans en un viatge a cap banda en nom d'una unió política que gairebé ningú vol. El continent té problemes amb una immigració que per a molts països -agradi o no- és el seu principal problema perquè els seus ciutadans ja no comparteixen les virtuts de la multiculturalitat forçosa. Les clases mitjanes dels Estats Units -també les europees- veuen com el somni americà s'ha esfumat en nom d'una globalització que requereix ajustaments urgents. Les elits polítiques espanyoles segueixen tocant el violí amb la corrupció sistèmica de les institucions (a data d'avui el ministre de l'Interior segueix en el càrrec, per posar un exemple).
La reconciliació de les elits amb la ciutadania és impossible si les primeres persisteixen a tractar com a idiotes els seguidors de qualsevol projecte polític que amenaci seriosament l'statu quo, en lloc d'atendre a través de la radicalitat reformista questions que no admeten demora. Però des de les talaies es tendeix a ignorar aquest tipus de problemes perquè els que hi viuen rarament en pateixen les conseqüències negatives de manera prou intensa. I és clar, al final es fa insuportable aquesta indolent superioritat intel·lectual i moral que és on la serp incuba plàcidament l'ou del populisme.
Periodista
