Petit observatori
¿Algú parla d'escacs i de boxa?
Quan jo era adolescent hi havia dos esports que tenien molt ressò a la premsa. La boxa i els escacs. No existia la televisió.
No m'imagino que un ciutadà corrent pugui estar interessat per veure una partida d'escacs a la pantalla. Entre moviment i moviment d'una peça hi ha un temps reglamentat que no és precisament escàs. Un temps que el jugador dedica a una intensa activitat mental amb què imaginar les conseqüències dels moviments. Jo, quan era molt jovenet, vaig jugar als escacs alguna vegada i aprenia a no badar quan l'adversari tenia la possibilitat de fer una jugada que acabaria matant-me alguna peça.
Els grans escaquistes han rebut el tractament de mestres, una paraula que mai m'ha semblat adequada, perquè no ensenyaven cap ofici... O potser sí... L'ofici d'observar una situació, favorable o desfavorable, i triar la decisió que permet evitar una derrota.
La boxa era l'altre esport que transmetia la ràdio, i ara m'adono de la raresa: un esport que es practicava amb els punys i que el locutor ens havia d'explicar si el puny havia arribat a la cara de l'adversari o si uns altres punys havien servit de protecció. I un fet curiós: d'ençà que va aparèixer la televisió tinc la impressió que la boxa va començar a decaure com a esport televisiu.
El que em sorprèn és que un esport tan dinàmic per a la majoria d'espectadors com el golf encara resisteixi en algunes pantalles. ¿És que els gestos agressius no són socialment correctes i el gest d'alçar el pal de golf és un gest d'elegància?
Notícies relacionadesEntre els buits de la meva memòria no hi figuren els noms de Kàrpov i Kaspàrov, dos fenòmens dels escacs, que guanyaven alternativament les partides i no hi havia manera de proclamar un guanyador dels seus campionats.
El futbol, per apassionat que sigui, s'assembla més als moviments dels escacs que als de la boxa.
