LA TELE NO ÉS INNOCENT
La 'Incerta glòria' de Borrell & Junqueras
En el cara a cara televisiu, els dos polítics han demostrat que són dues vides paral·leles que no es troben ni en l'infinit
La tele no és innocent. Per Ferran Monegal. /
Ha sigut el millor debat, el més aprofitable a Catalunya, sense cap mena de dubte. Oriol Junqueras i Josep Borrell cara a cara a '8 al dia' (8TV). Hem disfrutat molt. Aquesta és la mena de cara a cara que hauria de fer TV-3, i que no farà mai. Per no fer, fins i tot va suspendre i va vetar l’entrevista a Borrell quan va aparèixer el seu llibre Las cuentas y los cuentos de la independencia. ¡Ah! Així va escrivint la seva trista història la nostrada cadena pública. S’hauria de canviar el nom i anomenar-se 'La televisió del 48%' en lloc de 'La televisió de Catalunya'. La cita a can Cuní ha sigut interessantíssima. Les 'Vides paral·leles' de Plutarc s’han quedat curtíssimes. Els dos polítics han demostrat que són dues vides paral·leles que no es troben ni en l’infinit. Ara que el cineasta Villaronga estrenarà la seva adaptació d’Incerta glòria, recordem el que va escriure el seu autor, Joan Sales, al començament del seu llibre: «El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú». Borrell hi va anar a explicar les trampes que revela al seu llibre. I Junqueras feia la sensació que no se l’havia llegit. Té la seva explicació aquesta desgana de lectura: el pes de les raons de Borrell a Junqueras no li interessen en absolut. Junqueras treballa amb l’emoció, que és una altra corda diferent. Els experts en neuropolítica adverteixen, atònits, que els arguments amb dades verídiques cada vegada tenen menys influència en les decisions polítiques de la ciutadania quan col·lisionen amb les seves emocions. O sigui que Borrell enumerava les trampes i Junqueras contestava amb l’entusiasme d’un messies. Apel·lava a la fe. S’emocionava dibuixant amb fum un paradís. Que els números no quadrin ni per aproximació, no té importància.
A l’escola romàntica, Rousseau deia: «Abans que pensar, sento». El sentiment per sobre del raciocini. Kant defensava el contrari en els seus Estudis. Advertia: «Argumentar amb emocions és una borratxera que es passa dormint».
Ha sigut un cara a cara útil. Cuní es va mantenir equidistant dels dos mons. Gairebé no va parlar. Va deixar fluir. Va plantejar la trobada i va deixar que l’audiència decideixi per si mateixa. No ens va considerar xais als quals s’ha de conduir a cops de manipulació i agitprop partidista. ¡Ahh! Quina llàstima que els propietaris de 8TV hagin acceptat –potser pactat– no erigir-se mai en la gran cadena privada catalana. I alternativa.
