El mar andorrà

Publicar enquestes electorals diàries tot aprofitant el fet que al principat de les valls no regeix la llei electoral espanyola és una iniciativa lloable d'El Periòdic d'Andorra per dos motius. El primer és per denunciar la bestiesa legal que significa acotar la informació a una fal·làcia d'integritat territorial en un món en què les notícies de tota mena s'escampen més enllà dels límits estrictes de les fronteres terrestres. Tot vola i tot es fa i es desfà en un núvol que està molt per damunt de la superfície des d'on van ser redactades unes lleis arcaiques. La segona raó és que percebem la campanya (que semblava anodina en un començament i que, a poc a poc, s'escalfa) com un frec a frec constant en lluita per unes quantes dècimes i uns quants escons que ballen. Poder apreciar aquest vaivé, com qui diu, en directe, ajuda a crear interès per la política, encara que s'assembli (o justament perquè s'hi assembla) a una Q3 qualificadora per a la pole position de diumenge.

Les enquestes amagades (no pas clandestines) també tenen l'efecte de produir un humor distès i vitriòlic alhora. Identificar els partits polítics i els seus percentatges amb el color de les banderes de les platges d'Andorra -com fa el hashtag #turismoandorrano- ens salva de morir asfixiats entre tanta correcció. El sol fet de jugar amb el mar andorrà ja fa riure. Per no plorar davant de tanta badoqueria i rigor institucional.