Els DISSABTES, CIÈNCIA

Visitants no desitjats

Les bases per les quals un mosquit pica una persona mentre n'ignora una altra encara s'han de resoldre

4
Es llegeix en minuts
Visitants no desitjats_MEDIA_1

Visitants no desitjats_MEDIA_1 / MONRA

Ja són aquí. Ja han arribat. Els sento a la nit. Els puc sentir rondant la meva pell durant el dia. L'estiu els convida. Són els mosquits i altres insectes que ens visiten. A aquests entremaliats éssers i als seus parents dedicaré aquest article, així que agafem el xampú, el raspall i les diferents pomades i cremes (pre i postpicada) i endinsem-nos en aquest món de mil·límetres, de potes peludes articulades i xuclades inesperades.

Diu la llegenda popular que les cases farmacèutiques tiren des d'avions milions de polls sobre els col·legis per generar una indústria de productes preventius i eradicadors molt beneficiosa. La veritat és que els polls sempre han estat entre nosaltres, molt abans que s'inventés el transport aeri. El poll dels cabells (Pediculus humanus capitis) és un exquisit gourmet que sols xucla la sang de l'espècie humana i la del ximpanzé i sense el seu menjar mor en tres dies.

Té un cosí una mica més descarat, el poll Pthirus pubis, que viu sobretot al pèl púbic i és menys saltarí que el dels cabells. ¡I què podem dir del seu cosí segon la puça (Siphonaptera)! Aquests animalons són uns paràsits de molts mamífers i aus i poden actuar com a pont per a la transmissió del tifus o de la pesta bubònica, transmesa entre rosegadors i humans per la puça de la rata de claveguera (Nosopsyllus fasciatus) i la puça de la rata negra (Xenopsylla cheopis). Té un germanet, també bastant desagradable, anomenat xinxa del llit o domèstica (Cimex lectularius) que xucla la sang, però no sap saltar com les puces. Només ens faltaria això. ¿I els àcars (Parasitiformes)? Semblen una subclasse d'aràcnids i són més vells que el rascar (mai millor dit), ja que se n'han trobat fòssils. Entre els més coneguts destaca l'àcar de la pols (Dermatophagoides farinae) causant d'al·lèrgies, l'àcar de la malaltia de la pell anomenada sarna i les paparres que al xuclar la sang poden transmetre patologies infeccioses com la malaltia de Lyme associada al bacteri Borrelia burgdorferi. Si heu pogut llegir aquest text fins aquí sense experimentar picor, crec que us mereixeu una medalla. Però si us plau, aixequem l'esperit i posem els nostres ulls mirant cap al bonic cel blau del nostre país. Un moment... ¿Què és això? Ja m'havia oblidat dels mosquits del començament d'aquest article...

Els mosquits tenen mala fama i amb raó. Però, abans de ficar-nos amb ells, diguem-ne algunes coses bones per quedar bé i que no ens agafin especial mania. Hi ha famílies de mosquits, entre les quals n'hi ha algunes de les que originen els individus més grans, que no piquen. Aconsegueixen tots el seus aliments dels nèctars. Però fins i tot els que piquen ho fan per necessitat, no per vici. Sobretot les femelles necessiten les proteïnes i el ferro que obtenen de la sang per produir els ous. Bé, ara que hem estat amables, ja podem acusar-los públicament per les seves malifetes. D'entrada, sembla que prefereixen picar més les dones embarassades, potser a causa d'un lleuger augment de la temperatura d'aquestes persones. Les bases per les quals piquen un individu, mentre n'ignoren un altre encara s'han de resoldre satisfactòriament. Entre les malalties més comunes transmeses per diferents tipus de mosquits tenim la malària, la febre groga i el dengue associades respectivament al protozou Plasmodium (amb el seu mosquit Anopheles) i a dos virus del gènere Flavivirus, respectivament. Degut a aquestes tres malalties, unes 500.000 persones van morir l'any 2014. En les darreres dues malalties, el nostre recentment adquirit mosquit tigre (Aedes albopictus) n'acostuma a ser el pont transmissor i hem d'evitar deixar aigua en petits recipients a l'aire lliure perquè és el seu lloc preferit de cria.

Hi ha altres mosquits més exòtics, però que de tant en tant rebroten amb rabiosa actualitat. Per exemple hi ha mosquits que transmeten el virus que provoca la febre del Nil Occidental (West Nile Virus) que va provocar alarma a finals dels anys 90 quan va sortir de la seva zona endèmica i va arribar als Estats Units. I, és clar, els mosquits del gènere Aedes que actuen com a transmissors del virus del Zika. Aquest virus va ser identificat per primer cop a Uganda el 1947 i fora de l'Àfrica no va ser detectat fins al 2007 en una illa del Pacífic. ¡I avui es pot carregar tot sol uns Jocs Olímpics! No hi ha enemic petit. Voldria acabar amb les mosques per deixar un bon gust de boca. I és que aquestes a vegades s'alien amb els mosquits. Sols esmentar el deliciós cas d'una mosca (Dermatobia hominis) present al continent americà que enganxa els seu ous al mosquit i que quan aquest aterra sobre la nostra pell, les seves larves aprofiten l'ocasió per ficar-se a dins nostre. Veritablement entranyable.

Notícies relacionades

Gaudiu, doncs, de l'estiu i, potser, quan mireu algun petit insecte el veureu amb uns altres ulls. Segurament ell també us mirarà a vosaltres atentament, encara que dubto que ho faci amb les mateixes intencions.

Metge. Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge

Temes:

Animals