La desigualtat espanyola en xifres

La Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), que compta entre els seus patrons amb companyies de l’Ibex 35 i la banca, ha posat en marxa l’Observatori sobre el repartiment dels impostos entre les llars espanyoles, que en el seu primer informe, a més del tema fiscal, constata amb xifres la desigualtat existent avui al país.

    El document ha sigut definit pels mateixos autors com «la fotografia més completa que s’ha realitzat fins ara del repartiment de la càrrega tributària entre les llars espanyoles», utilitzant el creuament de les enquestes de pressupostos familiars, condicions de vida i les liquidacions d’impostos. Amb les xifres del 2013 a la mà, es fa més evident que mai que els impostos directes com l’IRPF, que grava més segons el nivell de renda, tendeixen molt més a la igualtat que els indirectes, com l’IVA, i que aquests en realitat, la incrementen. Traduït en percentatges, mentre que l’impost sobre la renda contribueix a reduir les desigualtats en un 7,47%, l’impost sobre el valor afegit les incrementa en un 3,13%.

    Per veure millor els efectes de l’aplicació d’un tipus d’impost o altres, les dades de l’informe constaten que només el 10% de les llars que tenen els ingressos més alts del país superen la pressió fiscal que suporten les llars més pobres, el 20% del total, 3,65 milions de famílies amb uns ingressos mitjans bruts anuals de 7.205 euros. Si es descompten els impostos i cotitzacions socials pagats amb aquests ínfims ingressos, la renda neta resultant queda reduïda a només 5.172 euros nets anuals. Sens dubte, és difícil viure en condicions dignes amb aquestes quantitats. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

    Els autors de l’informe recalquen que s’ha de tenir en compte que les prestacions públiques com pensions, prestacions per desocupació o malaltia i altres «redueixen la desigualtat de la renda primària de les llars a prop d’un 30%». Però el resultat final segueix sent molt dur d’assimilar: al 40% de les llars els queda una renda neta inferior als 12.118 euros anuals de mitjana. Una altra dada per a la reflexió: l’1% de les llars (182.665 per ser exactes) disposen de més renda neta (el 4,9% del total) que el conjunt del 20% més pobre (3,65 milions de llars).

    Utilitzant el símil dels autors, sens dubte es tracta d’una fotografia d’un país amb molt de contrast i a la qual faria falta un bon tractament fiscal o de reequilibri per aconseguir un quadro molt més matisat i just. De moment, les mesures adoptades pels fotògrafs de l’últim Govern, amb pujades de l’IVA i baixades de l’IRPF, el que han fet ha sigut apujar el to.