Al contraatac
Okupes de la democràcia
El resultat de la consulta de Tortosa demostra el que tots sabem: que el franquisme es va assentar tant a Espanya que no se n'ha anat del tot
A Tortosa ha tingut lloc una consulta que m’ha deixat perplex. Els tortosins van ser convocats a votar si volien que es retirés un monòlit que va inaugurar Franco com a homenatge a la batalla de l’Ebre. És el monument franquista més gran que hi ha a Catalunya: fa 45 metres d’altura. Resultat de la votació: els partidaris de mantenir l’obelisc han guanyat. Bé, les normes democràtiques derruïdes pels que van col·locar el monument permeten ara no derruir els símbols de la dictadura. Potser aquesta és una de les grandeses més importants d’aquest sistema definit per alguns com «el menys dolent de tots els sistemes».
He llegit que un dels arguments esgrimits perquè el monòlit segueixi dret és que demolir-lo costa uns diners. Ho consideren una despesa supèrflua. Sí, ja sé que estem en crisi. Encara més, jo diria que el resultat d’aquesta consulta confirma que la crisi no és només econòmica... Si ens despistem, un dia acabarem votant contra la democràcia perquè costa diners. És clar que costa diners, però el fi no justifica els remeis. També els que defrauden Hisenda s’estalvien pasta. Segur que ho consideren una despesa supèrflua, però perjudiquen la societat, perquè d’aquesta manera tenim menys recursos per finançar la nostra democràcia i, de passada, per derruir monuments a la dictadura. Si falta pasta, busquem solucions que no corrompin el nostre sistema. Per més que estalviïs, mantenir un símbol franquista també pot ser un frau a la democràcia.
A més de l’estalvi, he llegit que els partidaris de conservar el paisatge del franquisme diuen que estan tan acostumats a veure el monòlit que ja no els molesta. Potser m’equivoco, però això em sona a «per a què volíem una democràcia si ja estàvem acostumats a una dictadura».
Encara queda franquisme
El resultat d’aquesta consulta demostra el que tots sabem: que el règim es va assentar tant a Espanya que no se n’ha anat del tot. En queden restes, o per devoció o per indiferència. I a vegades la indiferència, com que tant li fa, es posa del costat de la devoció. A aquest pas, la memòria històrica acabarà consistint a no oblidar-nos que encara hi ha gent que es posa nostàlgica quan recorda aquella època en què Franco era un okupa del poder. Per cert, segur que aquests nostàlgics s’ho han passat bomba al llegir que el líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha dit que «les dictadures no tenen democràcia, no tenen llibertat, però tenen certa pau i ordre perquè tothom sap el que hi ha». Estic convençut que Rivera no defensa els règims dictatorials. Però treure-li virtuts a les dictadures, encara que només siguin certes virtuts, em sembla un defecte. També el franquisme, a l’inaugurar el monument de Tortosa, va parlar de pau: de «25 anys de pau» després de la guerra civil. Un altre defecte: confondre la pau amb la por.
