El megavaixell del mannà
A vui atraca al port el Harmony of the Seas, el creuer més gran del món, i se suposa que els barcelonins hauríem de saltar d'alegria, amb la sangria ja fresqueta i les millors gales per rebre els passatgers d'aquesta nova versió de Bienvenido, Míster Marshall, perquè la indústria dels megahotels flotants deixa darrere seu una reguera milionària en el seu creixement exponencial. La pela és la pela i el discurs del moment.
Contents, sí, però amb un ull posat a l'altre platet, el dels peatges: aquests vaixells contaminen una barbaritat i produeixen tones de residus que s'han de reciclar. També generen llocs de treball, però sovint en sectors, com l'hostaleria i el comerç, on abunden els contractes escombraries. Les grans navilieres, a més a més, solen tributar en paradisos fiscals. Per no parlar de la massificació als carrers del centre. A Palma de Mallorca, una ciutat molt més petita que Barcelona, passa un fenomen idèntic, i en les últimes setmanes han aparegut pintades potser exagerades però que obliguen a estar alerta: Turisme és terrorisme i Tourists go home.
Notícies relacionadesEl problema, sembla, és que els creuers que recalen durant unes hores abocant carretades d'excursionistes que ni pernocten ni deixen a penes cash. S'hauria d'anar pensant a imposar-los una taxa turística justa perquè almenys la ciutat dels prodigis es beneficiï d'alguna engruna del mannà.
Si aquestes línies tenen un to esgarriacries és per culpa d'una carta apareguda a la meva bústia, la circular d'una immobiliària presumptuosa que presumeix d'una estupenda cartera de clients estrangers desitjosos de comprar propietats a Barcelona, la ciutat de moda. Una carta que llences a les escombraries però et deixa un sabor agredolç, com si t'haguessis colat en una festa de rics sense haver sigut convidada i amb el vestit d'un mercat ambulant.
