1
Es llegeix en minuts

El mateix dia que coneixíem com l'atur baixava dels quatre milions de persones per primera vegada des del 2010 els socialistes veien com revivia a l'armari el seu pitjor cadàver. Que dos pesos pesants de la seva història com Manuel Chaves i José Antonio Griñán hagin hagut de demanar la baixa al partit com si ­fossin fugitius que s'escapen a mitja nit és un altre cop per a la moral d'una organització convençuda que lluita per quedar segona el 26-J.

Els socialistes al·leguen haver assumit les seves responsabilitats polítiques. Defensen l'exemplaritat de la marxa de Griñán i Chaves davant la resistència numantina de casos com Rita Barberá o Arias Cañete. També invoquen l'honradesa personal dels dos expresidents davant els trinques i els volquetes de putas com Francisco Granados o el Bigotes. És cert. Però fa temps que aquell i tu més només serveix de consol.

Notícies relacionades

Els ERO constitueixen un cas de frau però també de corrupció política. Són insuportables i delictius els milions desviats a persones i empreses que van mentir i van falsificar per rebre unes ajudes injustificables. Però resulten també indignants els milions entregats legalment a empreses privades i amics perquè renovessin les seves plantilles o asseguressin els seus beneficis amb diner públic. Els pressupostos d'una Administració no estan per pagar xantatges, pau social o xarxes clientelars; ni a Sevilla ni a Barcelona. Aquesta és la part de la història que el PSOE encara no sap reconèixer.

Populars i socialistes donen per amortitzats els seus casos de corrupció. Es mostren convençuts que si hi havia alguna cosa per pagar ja la van abonar al desembre. Si ho diuen per sortir del pas i pretendre que no passa res, està bé. Si ho afirmen perquè s'ho creuen, demostren fins a quin punt segueixen vivint en un altre país i creuen que governen una altra gent.