Editorials
El pas de Messi per l'Audiència
La frase que va pronunciar ahir Leo Andrés Messi al Palau de Justícia de Barcelona potser sorprendrà algú que no sigui aficionat a l'esport, però segur que no va passar amb els que conviuen amb el millor jugador del món, els seus companys de vestidor al FC Barcelona. «Jo jugo a futbol i confio en el meu pare», va dir un esportista per a qui tot gira exclusivament al voltant d'una pilota. Així ho ha fet de forma grandiosa des que va arribar al club, sent un nen, l'any 2000. Messi va donar aquesta resposta durant el judici per un frau a Hisenda de 4,1 milions per drets d'imatge corresponents als exercicis del 2007, 2008 i 2009. Després que l'estrella tornés el que havia defraudat, amb la multa consegüent, afronta la seva responsabilitat penal pel cas. Té al davant una petició de pena de 22 mesos i 15 dies de presó per a ell i per al seu pare per part de l'Advocacia de l'Estat. La Fiscalia, mentrestant, assumeix el seu argument i limita la demanda al progenitor, Jorge Horacio Messi, per a qui demana un any i mig de presó.
Res de nou es va revelar a l'Audiència respecte de la primera declaració del futbolista al jutjat d'instrucció de Gavà el 2013, que va oferir EL PERIÓDICO en exclusiva aquest dilluns. Es va veure sotmès, això sí, a una altra exposició pública -després d'un viatge llampec des de l'Argentina- amb un segon passeig davant els mitjans de comunicació. Revela aquesta situació, com afirma el catedràtic de Dret Penal i col·laborador d'aquest diari Joan J. Queralt, excessiu zel per part de l'Advocacia de l'Estat en l'escarment i l'exemplaritat. Una cosa que no ha passat en la mateixa mesura amb altres futbolistes famosos. Iker Casillas, per exemple, va pagar de forma més discreta dos milions a Hisenda després d'una inspecció, encara que el seu expedient no va ser tramitat com a delicte fiscal.
Messi no està, per descomptat, exempt de conèixer les seves obligacions fiscals, com qualsevol ciutadà. Però sembla més que lògic pensar que ell es limitava a posar la seva rúbrica a tots els documents i contractes d'imatge que li presentaven el seu pare i un equip d'assessors, còmplices -sense pena- com a dissenyadors dels mecanismes defraudadors. Ara només queda esperar el tancament del cas, amb la seva sentència abans del mes d'agost, que podia haver arribat molt abans amb un pacte que semblava lògic en vista de les posicions de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat.
