Petit observatori
El temps necessari per guanyar
El meu primer viatge a Escòcia va ser molt satisfactori. Els paisatges, la gent, la calma. Vaig decidir que hi havia de tornar. Per explorar aquell país amb calma un any vaig decidir recórrer només la part oriental d'Escòcia, i l'any següent la zona occidental. Això em va permetre conèixer d'una manera més tranquil·la i completa un país ple de suggeriments que demanava que no fos visitat amb les presses d'un turisme programat. He recordat aquells viatges quan he llegit, fa poc, que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha estat a Londres per tenir una conversa amb Alex Salmond, primer ministre escocès.
Puigdemont ha declarat que perquè sigui aplicable a Catalunya l'exemple d'Escòcia -que aspira a la independència- només cal que l'Estat espanyol faci com el Regne Unit, «i això no és tan evident».
Salmond ha recordat que el procés d'Escòcia tampoc va ser fàcil, i afirma que cada nació ha de buscar el seu propi camí. I es manifesta optimista en relació amb les nacions sense Estat que treballen per construir-ne un de nou incorporat a la Unió Europea. «La democràcia preval en alguns punts». Però Puigdemont va constatar les diferències entre Espanya i el Regne Unit, subratllant la negativa del Govern espanyol a negociar un referèndum sobre la independència de Catalunya.
Notícies relacionadesRecordo Escòcia com un país tranquil, construït per gent tenaç, segura de la seva identitat, que es manifestava en els àmbits més diversos. Al llarg dels tres viatges, fets sense pressa, esmorzant i dormint en bed and breakfast, fins i tot dinant amb les famílies, els qui m'acollien no trigaven a precisar que ells no eren anglesos. En una casa em van oferir un whisky -escocès, és clar- i l'amo em va aconsellar: «Begui-se'l a poc a poc».
Penso que la sòlida paciència política escocesa acabarà sent productiva. Va ser precisament un rei de Castella, Sancho, que va dir aquesta frase, convertida en proverbi: «No se ganó Zamora en una hora».
