Els DISSABTES, CIÈNCIA
Les altres noves generacions
Els premis són un estímul per a joves talents científics que han de treballar en temps difícils
La setmana passada van tenir l'amabilitat de reconèixer la nostra tasca investigadora amb el Premi Nacional de Recerca atorgat per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació (FCRI) i la Generalitat de Catalunya. Una pregunta comuna va ser: ¿per a què serveixen els premis? I la millor resposta que tinc continua sent: són un estímul. No estic parlant específicament del nostre cas, sinó que vull referir-me especialment als investigadors més joves que en temps de dubtes i grisors continuen fent a casa nostra una tasca excel·lent. En aquest sentit, iniciatives com el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove, donat durant el mateix acte, són necessàries i imprescindibles per ajudar-los. L'esmentat premi es dóna a investigadors en actiu que no hagin complert 40 anys i que actualment estiguin desenvolupant la seva activitat científica a Catalunya, no importa on hagin nascut. Voldria explicar-vos breument el que investiguen els darrers premiats en aquest apartat en les darreres cinc edicions.
L'any 2011, el premi va ser per a Núria López-Bigas, que dirigeix el laboratori de Genòmica Biomèdica del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), un projecte comú de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i és professora d'investigació de l'Institut de Recerca i Estudis Avançats ICREA) al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF. La seva formació prèvia inclou l'European Bioinformatics Institute (EBI) de Cambridge (Regne Unit) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG). La Núria és experta en Bioinformàtica, en l'aplicació dels mètodes computacionals a la gestió d'anàlisis i dades biològiques. Del seu grup han sortit eines usades per investigadors biomèdics a tot el món com IntOGen, Condel o Gitools. Té un interès especial a analitzar els genomes del càncer per identificar gens i vies cel·lulars implicats en la malaltia.
L'any 2012, el premi va ser per a Ben Lehner, investigador ICREA al Programa de Biologia de Sistemes del CRG, que està coordinat amb el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL). Es va formar a la Universitat de Cambridge i al Wellcome Trust Sanger Institute, va aterrar al nostre país per estudiar, entre altres coses, com diferenciar el que és una mutació del que és un canvi més benigne del nostre ADN. ¿És possible fer prediccions de salut i malaltia si coneixem tota la seqüència del material genètic d'una persona? ¿Fins on podem estar segurs de les nostres hipòtesis? De tot això se n'encarrega el seu grup, barrejant treball experimental i bioinformàtic, i a vegades usant un cuquet molt popular en biologia anomenat Caenorhabditis elegans.
L'any 2013, el premi va ser atorgat a Isabelle Anguelovski, investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La Isabelle és una investigadora de les ciències socials, ha treballat prèviament al Massachusetts Institute of Technology (MIT), a la Universitat de Harvard i a la Universitat de París i Sorbona. Ella estudia les interaccions entre les polítiques de planificació urbana, les desigualtats socials i l'estat de desenvolupament de les poblacions. El seu treball de camp l'ha portat a estudiar les activitats comunitàries de barris marginats de Boston, l'Havana i Barcelona, entre d'altres. També està interessada a crear societats urbanes més verdes, reduïnt les emissions de derivats del carboni.
L'any 2014, el premi va ser per a Romain Quidant, professor ICREA de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), centre situat a Castelldefels i dirigit per l'incombustible Lluís Torner. En Romain ve de la Universitat de Dijon a França i, entre altres coses, es dedica a la nanoòptica. Per exemple, ha dissenyat un minúscul xip que, aprofitant les característiques de la llum i unes partícules molt petites d'or, podria detectar malalties a la sang. Òptica quàntica, teràpia fototèrmica i biofotònica són el seu pa de cada dia.
I finalment, aquest any 2015 el premi ha estat per a Frank Koppens, també professor ICREA a l'ICFO. És un físic format a les Universitats d'Eindhoven i Deft d'Holanda, i un dels millors experts mundials en un nou material revolucionari anomenat grafè. En Frank investiga en nanooptoelectrònica, combinant a nivell microscòpic llum i electrònica. Una aplicació de la seva recerca és la creació d'un dispositiu portàtil fotodetector que basat en el grafè permet diagnosticar alteracions dels paràmetres normals en què mesurem la salut. En Frank en el seu discurs d'agraïment va parlar d'arribar a la lluna. No puc imaginar uns astronautes més ben formats que aquestes noves generacions de científics. Si us plau, ajudem-los entre tots i ¡que comenci el gran viatge!
