Recuperar la justícia universal

Són molts els retrocessos de drets humans a Espanya en els últims anys. Davant això, la protesta no pot quedar reduïda a un instant concret sinó que ha de mantenir-se viva. I reiterar-se la reivindicació de recuperar el que s'ha anat restringint i perdent. Una de les retallades més flagrants es refereix a l'aniquilació de la justícia universal, tema sobre el qual EL PERIÓDICO ha tingut especial sensibilitat amb articles de Joan J. Queralt i altres experts. Ara es produeix un fet que ha de ser destacat i dóna l'oportunitat d'evidenciar el que tantes veus crítiques ja advertien: la més que possible inconstitucionalitat d'aquella decisió.

Espanya ha tingut una de les regulacions més d'acord amb un Estat de dret avançat i amb la protecció adequada de drets humans a nivell internacional. Suposa aquest principi la possibilitat que els jutges de cada país puguin investigar crims comesos en qualsevol lloc del món que per la seva gravetat concerneixen a la comunitat internacional: genocidi, crims de lesa humanitat, tortures, desaparicions, etcètera. Això va possibilitar, per exemple, una ordre de detenció que va emetre un jutge espanyol, Baltasar Garzón, contra el cruel dictador Pinochet aprofitant el seu viatge a Anglaterra.

Va ser un gran triomf de la justícia l'existència d'aquest mecanisme. Pinochet era un dictador ja no estimat en excés al seu país (encara que era senador vitalici i amb fur especial), però era Xile. No obstant, hi havia altres casos que afectaven autoritats de països més poderosos. Davant ells inclinaria el Govern espanyol el cap i la dignitat. Des de l'assassinat flagrant de José Couso a Bagdad per militars dels EUA fins a molts altres.

Primer va ser el PSOE el que va començar a limitar aquest principi. Zapatero i el seu grup parlamentari (recolzat per altres) van perpetrar la primera retallada. El 2009 es va limitar el principi de la justícia universal només als supòsits gairebé impossibles que els acusats es trobessin aquí, que les víctimes fossin espanyols o que existís connexió rellevant amb el nostre país. ¿Quina va ser la raó d'aquesta reforma? La pressió d'Israel per arxivar un procediment existent a l'Audiència Nacional per un bombardeig massiu a Gaza.

L'arribada del PP va ser un cop tan decisiu per limitar la justícia universal que va suposar pràcticament la seva aniquilació. En aquest cas va ser per la pressió de les autoritats xineses per evitar que se seguís tramitant la denúncia per matances massives al Tibet. La ràpida reforma del 2014 no la va presentar el Govern sinó el Grup Popular, de manera que tramposament s'evitava demanar dictàmens (previsiblement molt crítics) al Consell d'Estat i el Consell General del Poder judicial. Com a conseqüència d'aquestes reformes -i malgrat les crítiques, entre elles la unànime dels fiscals de l'Audiència Nacional- van haver d'arxivar-se gairebé la totalitat de les causes ja iniciades (subsisteix a penes la dels jesuïtes al Salvador), entre elles Guantánamo.

Doncs bé, ara es produeix un fet rellevant: el mateix Tribunal Suprem considera que les reformes redueixen de manera substancial els drets de víctimes espanyoles. En un acte (una resolució) critica durament aquelles que impedeixen investigar una responsabilitat per genocidi que afectava víctimes espanyoles en camps de concentració nazis, tot i que si se certifiqués que els cinc membres de les SS assenyalats han mort hauria d'arxivar-se.

Però el Suprem aprofita aquest assumpte per criticar un retrocés democràtic que nega en la pràctica, entre altres, el dret de tots a obtenir la tutela judicial dels seus drets que l'article 24 de la Constitució proclama. No obstant, encara que critica la reforma no arriba a plantejar, com li demanaven totes les parts (particularment la fiscalia), una qüestió d'inconstitucionalitat pel fet que el temps transcorregut des d'aquell règim genocida pot fer que si els cinc responsables fossin certificats com a traspassats no procedís -per a aquest assumpte concret- plantejar aquesta qüestió d'inconstitucionalitat.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

TOT I això, i encara que en un altre cas concret sí que procediria plantejar la qüestió al Tribunal Constitucional, la contundent crítica del Suprem -en un acte judicial- a aquesta reforma té el seu valor. Potser un Govern progressista permetra en un futur recuperar aquest principi, encara que alguns casos (entre ells el vil assassinat de Couso) no es puguin retrotreure.

Espanya ha de mantenir bones relacions amb tots els països i, si se'm permet, ser especialment atent amb els més rellevants políticament o comercialment. Però mai, mai, mai, perdent la seva dignitat ètica i política, atorgant favors que desnaturalitzin els nostres principis democràtics i els nostres valors. Això és el que vam fer, servilment, amb els governs del PSOE i, encara més, del PP.