Els rics no són assalariats

En el fons del fons, quan a Esquerra parlen d'apujar impostos, ¿l'objectiu primer és mirar d'aconseguir més diners per fer front a les anomenades «emergències socials» o, en primer lloc, amb aquesta polèmica el que es vol és marcar estil i posicionament propis davant l'electorat que haurà de triar entre CDC i ERC en les eleccions del 26 de juny, vist que d'anar junts res de res? ¿És útil també la polèmica per a qui pugui dubtar per la via social entre ERC i PODEM -amb un Pablo Iglesias repetint que està a favor de fer el referèndum tot i que ell votaria que no? I encara, ¿serveix també per arrencar algun vot dels que estiguin temptats de votar PSC, tot sigui per intentar fer fora el PP del Govern espanyol?

En definitiva, insisteixo, la proposta del conseller d'Economia i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, d'apujar l'IRPF a les rendes altes, ¿pot ser que arrenqui de l'asfíxia financera real en què està sumit el Govern català, però sobretot serveixi per reforçar la identitat d'Esquerra davant l'electorat?

I ara, parlem de debò de l'impost de la renda. ¿Qui pot no estar d'acord que els que cobren més paguin molt més i els que cobrin menys paguin menys? Tothom hi està d'acord i ja és així actualment. Però no ens enganyem, els rics rics no ho són ni se'n fan a través del que cobren en una nòmina; els rics no són assalariats. Per contra, veiem cada dia com les grans fortunes viatgen a paradisos fiscals i fan un tomb per Panamà. Així, doncs, ¿cal apretar més aquelles persones que aconsegueixen sortir-se'n millor? Estem parlant de petits empresaris o empresàries amb tres o quatre persones a càrrec, d'autònoms que treballen totes les hores del món i han de tenir una salut de ferro, perquè per a ells agafar la baixa és pura broma, o de directius que toquen totes les tecles...

Assalariats que sobreviuen

Notícies relacionades

La Generalitat deixarà en mans del Parlament els canvis en l'IRPF

Els canvis a l'IRPF divideixen el Govern

Actualment, els de les nòmines altes treballen de gener a juny de cada any per a Hisenda; la meitat del seu sou ja va a les arques públiques a través de l'IRPF. Aquesta realitat conviu amb una altra de gravíssima. Hi ha persones que tenen un lloc de treball tan precari, que freguen el llindar de la pobresa. No es guanyen la vida; amb prou feines sobreviuen. Cal anar en la direcció de millorar les condicions d'aquests treballadors, però no ens enganyem, les arques del Govern català no s'ompliran a base de collar més els que ja paguen el màxim.

El conseller d'Economia actual, com el conseller d'Economia anterior, pot fer lliscar els seus dits pel fons de la caixa del Govern perquè està buida, però no em sedueix gens la idea de construir un país nou amb pobres més pobres i rics més rics, i amb una classe mitjana que només aparegui als llibres d'història.