La Rosetta del llenguatge biomèdic

M'he trobat més d'una vegada que, a l'hora de marxar després d'haver escoltat la conferència d'algun col·lega, mentre el públic va abandonant educadament la sala després dels aplaudiments de rigor, sento un assistent que li diu a un altre: «El que ha explicat deu ser molt important, perquè no he entès res».

Doncs jo crec que és un error. Si el conferenciant no ha donat la seva xerrada adequant-la als coneixements i interessos del públic present, no ha fet una bona feina. Hi ha molts factors per explicar aquesta, a vegades, falta de sintonia entre qui parla i qui escolta, però hem de reconèixer que moltes vegades al científic li agrada embolcallar-se del llenguatge rebuscat, de tecnicismes hermètics. Alguns deuen pensar que això els fa més interessants o que destaca la seva sapiència, però a mi sempre m'ha semblat una actitud bastant esnob i elitista. El veritable savi és aquell a qui se li entén tot. La persona que és capaç d'explicar amb paraules senzilles les coses complicades. Avui, en aquest article, intentaré traduir breument a un llenguatge més planer el que des de les ciències biològiques, però fonamentalment en medicina, diem d'una altra manera en l'argot professional. És a dir, us mostraré una petita versió de la pedra de Rosetta.

Un assolellat dia del 1799 el soldat Pierre-François Bouchard, durant la campanya francesa a Egipte, va descobrir una gran pedra plana, negra i amb uns misteriosos caràcters. Era un decret de l'any 196 aC del faraó Ptolomeu V que, pel fet d'estar escrit (el mateix text) en grec antic, escriptura demòtica i jeroglífics egipcis, va ajudar a entendre el significat d'aquest últims. És a dir, un Google Translator del passat. Avui dia es pot veure a Londres, al Museu Britànic, on és una de les peces més visitades. Doncs passem ara aquesta pedra de Rosetta per la consulta mèdica.

Quan un metge parla d''exitus' d'un pacient, en realitat vol dir que s'ha mort. Jo li diria 'fracassus', però vés a saber. Quan es diu que la causa d'una afecció és 'iatrogènica' s'està dient que és deguda a una intervenció o exploració externa desafortunada i involuntària. Quan es parla 'autòlisi' es vol dir conducta suïcida. I una infecció 'nosocomial' és la que s'ha adquirit en el context hospitalari. I quan algú menciona 'enolisme', el que de debò està assenyalant és la presència d'alcoholisme en el pacient. I la llista pot continuar i continuar amb paraulotes com 'anamnesi' (l'entrevista que se li fa al pacient), 'outlayers' (els malalts que responen de forma imprevista a l'esperada als estudis estadístics) o 'pacients Llàtzer' (les persones que responen excepcionalment bé a un fàrmac quan estaven a les portes de la mort).

Si passem a les ciències biològiques, aquí el llenguatge es modernitza més i, més enllà de sinònims derivats del llatí o del grec, s'utilitzen molt les sigles. La immensa majoria derivades de mots en anglès. Semblen anuncis de les primeres campanyes electorals dels primers anys de la democràcia, després de la mort del dictador, però en comptes d'usar PSAN, PORE, POSI o LCR fem servir acrònims com PCR, CHIP, SEQ, RT o shRNA. En aquest sentit, la irrupció de les noves tècniques de genòmica que combinen diferents apropaments experimentals ha acabat originant acrònims encara més llargs, barreges d'altres, com CHIP-SEQ or qRT-PCR. ¡Quin galimaties! Molts científics podem tenir una conversa per dissenyar una investigació fent-la completament inintel·ligible al món exterior.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

I el llenguatge encara es torna més enigmàtic si entrem en el món de la industria farmacèutica o l'anàlisi de dades i bioestadística. En la primera s'utilitzen expressions com CRO ('contract research organization', empresa contractada per fer uns servei) com qui diu «¡Hola, bon dia!», i s'apel·la als déus de l'EMEA i la FDA, les agències europees i americanes del medicament, respectivament, perquè aprovin un o altre medicament. A mi m'agrada particularment la paraula 'reposicionament', que vol dir que un fàrmac que s'usa per a una malaltia, si funciona també per a una altra de diferent es pugui acabant receptant en aquesta última també. La validació d'efectes de fàrmacs requereix d'una metodologia estadística molt precisa i en aquesta s'utilitzen bonics termes com 'odds ratio' o 'multivariant' que fan les delícies dels experts.

Només us he volgut donar un tast del món del lèxic i vocabulari biomèdic. Potser per uns deu ser massa i solament deuen pensar a anotar les paraules esmentades per omplir mots encreuats. Potser uns altres s'endinsaran en una cerca més profunda del que només he esmentat breument. A mi em queda la sensació de ser com aquell que explica com es fan els espectacles de prestidigitació. En qualsevol cas, no perdeu la màgia que envolta la ciència.