El que Brussel·les no diu sobre el dèficit

La Comissió Europea (CE) exigeix a Espanya noves retallades en la despesa pública per reduir de «forma permanent» el dèficit, després que se situés el 2015 en el 5,1% del producte interior brut (PIB) i 9.500 milions per sobre de l’objectiu del 4,2%, segons Eurostat. El que la CE no diu és que aquesta situació és fruit de les polítiques avalades i imposades pel mateix Executiu comunitari.

La CE no va desautoritzar la reforma fiscal del Govern del PP, que va agreujar el dèficit i va beneficiar fonamentalment les persones amb  ingressos més alts i les grans empreses. El Govern va estimar el cost de la reforma en 6.900 milions en el pla d’estabilitat transmès a la Unió Europea (UE), malgrat que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, el va xifrar en 9.000 milions.

BAIXEN LES COTITZACIONS

Les reformes laborals exigides per la CE han conduït a una massiva precarietat i a uns nivells salarials molt baixos, cosa que es tradueix en unes cotitzacions mínimes a la seguretat social. El dèficit de la seguretat social va arribar el 2015 a la xifra rècord de 16.700 milions, malgrat que el nombre de treballadors cotitzants va pujar en més de 500.000. 

Aquests dos factors, sumats a l’elevada evasió fiscal existent a Espanya, expliquen que la recaptació total pugi només al 38,2% del PIB, el percentatge més baix entre els principals països de l’eurozona. A Alemanya, la recaptació va equivaler al 44,6% del PIB; a França, al 53,2%; a Itàlia, al 47,9%; i a Holanda, al 43%. Si Espanya recaptés en la mateixa proporció del PIB que Alemanya, no hi hauria hagut dèficit públic el 2015, sinó un superàvit de 14.600 milions.

La CE, imbuïda de la ideologia econòmica neoliberal, ha estat impulsant en les últimes dècades la rebaixa dels impostos de renda i societats amb l’argument que contribuirien a incrementar el creixement econòmic. Però un estudi del Servei d’Investigacions del Congrés dels Estats Units del 2012 va arribar a la conclusió que les rebaixes fiscals no havien tingut impacte en el creixement econòmic. L’informe Impostos i Economia. Una anàlisi econòmica dels tipus impositius màxims des del 1945 assenyala que «no hi ha relació entre les rebaixes d’impostos i el creixement de la inversió, l’estalvi i la productivitat». Per contra, destaca que «hi ha una correlació entre la rebaixa d’impostos i l’augment de la desigualtat i la concentració de riquesa».

Un altre estudi fet pel Congrés dels Estats Units del 2014, Tipus impositius i creixement econòmic, assenyala que les al·legacions que el cost de la rebaixa fiscal es veurà compensada pels seus efectes econòmics positius «no estan justificades per les proves empíriques». L’informe afegeix que les dades des del 1945 «no recolzen una clara relació entre impostos més baixos i més creixement econòmic, en qualsevol cas suggereixen el contrari».

TRES DÈCADES DE CREIXEMENT 

Notícies relacionades

Espanya va registrar el segon dèficit públic més alt de la UE el 2015

Brussel·les dóna un any més a Espanya per complir amb el dèficit

La història mostra que el nivell més alt de creixement a Occident es va produir durant les tres dècades posteriors a la segona guerra mundial, quan uns impostos elevats sobre la renda i societats van frenar la desigualtat i els sous astronòmics dels executius, van permetre una redistribució més gran de la riquesa i van impulsar l’activitat econòmica a través de la inversió pública. Després de les successives rebaixes fiscals iniciades amb Ronald Reagan i Margaret Thatcher, el creixement mitjà anual occidental ha sigut molt inferior.

Ara que la CE exigirà a Espanya i a altres països noves retallades de la despesa pública, convindria destacar alguns dels nombrosos estudis que mostren que la política d’austeritat està agreujant la crisi i incrementant de forma imparable el deute públic. La política d’ajustos imposada des de Brussel·les i Berlín va reduir el PIB de l’eurozona en un 7,7%  en el període 2011-2013 per aconseguir una reducció del dèficit del 0,2% addicional a la que s’hauria aconseguit sense aquestes mesures, segons Sebastian Gechert, Andrew Hughes Hallet i Ansgar Ranneberg, del Centre for Economic Policy Research. Un altre estudi d’Oxford Economics indica que si l’ajust imposat a Espanya hagués sigut la meitat de sever en el període 2010-2013, el PIB espanyol seria gairebé un 10% més alt.