Soria dimiteix, Rajoy ha d'explicar-se

Des de dijous que estava cantat el que va passar ahir. José Manuel Soria, ministre d'Indústria, Energia i Turisme en funcions va anunciar que presentava la dimissió. També aquesta vegada -com en el cas d'Ana Mato, el 2014- Mariano Rajoy, el seu cap, mentor i amic, no ha tingut ni que mullar-se amb una destitució. Per imperatiu legal, en aquest Govern que s'arrossega des de fa més de 100 dies en funcions només hi té lloc la renúncia, no la destitució, perquè en la pràctica ja no hi ha ministres. Un exemple de com estan les coses i de com poden arribar a estar si seguim així fins al setembre.

Vivim un capítol més de la llarga sèrie de casos de corrupció que ofeguen el PP, encara amb més insistència després de les eleccions del 20-D (set escàndols i desenes d'imputacions) i davant dels quals el president del Govern en funcions només pretén capejar el temporal, amb el gest impassible. Però és tan gran el despropòsit, que Soria ni tan sols dimiteix per haver administrat una societat opaca en un paradís fiscal i haver-nos enganyat quan ho va negar. Dimiteix formalment per no saber explicar tots els detalls d'una operació (legal, per descomptat) tan complicada. Si fos així, estaríem davant d'un problema d'incompetència en la comunicació, no de presumpte frau.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Ahir va dir el ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro: «No es pot estar al Govern i haver operat amb societats en paradisos fiscals». No sabem si Rajoy comparteix aquesta opinió. El Congrés dels Diputats és el lloc oportú per sentir-lo. Aquest cop el president no se'n pot desentendre, Soria és un càrrec nomenat directament per ell. No és presentable l'argument de Soraya Sáenz de Santamaría que l'exministre ja s'ha explicat.

Rajoy, en l'entrevista a Jordi Évole a la Sexsa, va dir que s'havien de veure les coses des del costat positiu: que hi ha més polítics honrats que corruptes, o més gent que compleix amb Hisenda que la que defrauda. Una obvietat que defineix quina és la visió de la corrupció i el frau que té la persona que des de fa quatre anys dirigeix els destins del país. Qui veu en cada cas de corrupció un simple fet aïllat, que se suma a un altre sense més ni més, reflex d'una societat en què hi ha pomes podrides, i no és capaç d'entendre que la seva organització és una part principal de la plaga que arruïna la societat, no pot ser garantia de solució. És part del problema.