Els dijous, economia
L'atur, el salari mínim i altres temes
Els problemes del mercat de treball estan relacionats entre si i amb les pensions i el dèficit
fcasals33524054 opinion ilustracion de leonard beard160413171656
«Per a tot problema hi ha sempre una solució que és clara, plausible… i errònia». Ho va dir un escriptor americà, H.L. Mencken. Probablement estava pensant en les propostes de política econòmica que circulen al nostre país aquests dies. Per exemple: si la gent no pot viure decentment amb salaris baixos, apugem el salari mínim.
El mercat de treball espanyol té molts problemes. Els tres que em semblen més greus són l'alta taxa d'atur (que es complica per les dificultats de molts joves per trobar la seva primera ocupació, i de molts aturats per tornar a tenir una feina més o menys decent), els salaris baixos (per als poc qualificats i per als que arriben per primera vegada al mercat de treball) i la dualitat (és a dir, la separació clara entre treballadors protegits per contractes indefinits i una gran antiguitat i els altres). Però hi ha molts altres problemes, i tots estan relacionats entre si. Per exemple, pocs empleats i salaris baixos significa pocs ingressos de la Seguretat Social, dèficit i pensions insostenibles.
De manera que, abans d'arreglar un problema, convé que ens preguntem si amb això facilitem o dificultem la solució d'altres problemes. El salari és baix per als no qualificats probablement perquè la seva productivitat deu ser molt baixa; a l'empresa no li surten els números si els ha de pagar salaris més alts. ¿I si ho fem per llei, augmentant el salari mínim? Això tindrà almenys tres efectes. Un: molts d'aquests aturats no qualificats no trobaran feina, i això augmentarà l'atur, que, al seu torn, és una de les causes dels baixos salaris, perquè hi ha molts treballadors potencials que estaran disposats a treballar per uns quants centenars d'euros al mes. Sortir del foc per caure a les brases.
Dos: l'augment del salari mínim no es limita als treballadors a la part baixa de l'escala, sinó que es trasllada als següents. Això pot provocar atur en aquests col·lectius o, alternativament, augments salarials que accentuïn la polarització entre els de dalt, ben pagats, i els que no tenen feina ni en trobaran durant molt temps. Aquests passaran a viure de l'assegurança de desocupació o altres ajudes, i això provoca el tercer efecte: passaran a dependre de l'Estat del benestar, reduiran les seves possibilitats de trobar una nova feina, augmentaran el dèficit públic i faran més difícil la sostenibilitat de les pensions. De fet, per a aquests treballadors que salten de l'ocupació precària a l'atur i sant tornem-hi, la possibilitat d'una pensió decent el dia de demà ja és un somni irrealitzable.
Però hi ha economistes que defensen que la pujada del salari mínim pot ser positiva… Sí, és possible. Si les empreses tenen marges molt elevats i poden reduir-los per pagar salaris més alts, cosa que no passa a Espanya ara. O si es redueixen les cotitzacions socials per abaratir els nous llocs de treball, però això augmenta el dèficit públic, que s'haurà de cobrir amb més impostos... O si s'aconsegueix que funcioni un mecanisme meravellós: els salaris més alts augmenten el consum de les famílies, la producció de les empreses i la necessitat d'ocupació. Això pot sortir bé en una economia pròspera i amb plena ocupació, i sempre que els costos de producció no creixin desmesuradament, però em sembla que aquestes condicions òptimes no es donen al nostre país avui, amb una recuperació econòmica incipient, amb molts riscos potencials, amb la urgència de mantenir la competitivitat davant l'exterior i amb famílies molt endeutades.
Torno al principi: els problemes del mercat de treball estan relacionats entre si, i amb altres àmbits, com el de les pensions, el dèficit públic o la creació d'empreses. La solució de l'atur requereix el reingrés de molts milers de treballadors en el mercat, i això no sembla compatible amb salaris alts, excepte per a ocupacions d'alta productivitat, que ja tenen més bones remuneracions.
Els salaris poden ser alts si augmenta la productivitat, però això exigeix un desenvolupament de l'educació i la formació professional i de la innovació tecnològica que estem molt lluny d'aconseguir en el curt termini. Necessitem també que els nostres aturats es reciclin ràpidament, per ser capaços d'ocupar nous llocs de treball; i això també és una utopia, fora que estiguem disposats a canviar radicalment les polítiques actives, amb menys fons perquè els aturats sobrevisquin i més fons perquè es preparin efectivament per tornar al mercat.
Notícies relacionades¿Apujar el salari mínim? Parlem-ne, però fem-ho sense prejudicis ideològics ni posicions de partida esbiaixades. I, sobretot, tractem aquest tema dins de l'ampli conjunt de problemes de la nostra societat.
Professor del IESE.
