Víctimes polítiques dels 'papers de Panamà'

S igmundur David Gunnlaugsson, el fins ara primer ministre islandès, ha dimitit pels papers de Panamà. I el seu homòleg britànic, David Cameron, ha admès que va tenir accions d'una empresa off shore creada pel seu pare. Són, tot i que en diferent nivell, les primeres víctimes polítiques de l'escàndol. La societat del país nòrdic, que ja va patir el col·lapse del seu sistema financer el 2008 -del qual encara no s'ha recuperat del tot-, no ha suportat ser enganyada una vegada més. Gunnlaugsson va ser copropietari amb la seva dona d'una firma radicada al paradís fiscal de les Illes Verges britàniques i en el moment d'accedir al Govern va vendre la seva part a la seva dona per un dòlar. I per a més inri, la societat posseeix més de 3,6 milions d'euros en deute dels bancs pels quals ha de respondre l'Estat, és a dir, els ciutadans. Aquestes revelacions han tret gairebé 20.000 islandesos al carrer en un país on la població total és de 320.000 persones. El polític liberal ha entès el missatge i ha presentat la dimissió, però manté que tant ell com la seva dona s'han atingut a les lleis islandeses i han pagat tots els impostos que els corresponien. La certificació dels fets dirà si l'exprimer ministre ha comès cap delicte, però el seu comportament mereix la condemna. En el cas de Cameron, s'haurà de veure l'abast polític del seu reconeixement dels fets, però com assenyala la vella dita llatina, nulla aesthetica sine ethica, no hi ha estètica sense ètica. Ni tampoc ètica sense estètica.