L'ogre és l'Atlètic
Laurent Blanc, l’entrenador del París SG, va indicar la vigília d’enfrontar-se avui al Manchester City que se sentia summament alleujat de no jugar-se les semifinals contra Messi i els seus amics. «L’ogre del Barça», va ser la formulació que va utilitzar. Comprenem la seva sensació balsàmica. Ho comprèn tothom. Ningú vol enfrontar-se a un gegant a aquestes altures. I el gegant, que sol fer tremolar els adversaris, va descobrir que hi ha un altre ogre que no s’espanta fàcilment.
L’Atlètic va confirmar que és un rival antipàtic i farragós, dificilíssim de doblegar. El Cholo Simeone configura equips que saben competir. El Barça i el trident van confirmar per la seva part les paraules de Luis Enrique en la prèvia: «No són màquines», va dir de les seves estrelles.
GOLS PERTINAÇOS
Certament, no ho van semblar en la primera part. Màquines imprecises, si de cas. Va fer la impressió que el Camp Nou assistia a una prolongació del desengany davant el Madrid. Però en la represa es va obrir el cel. Es van sobreposar al cholisme, aquest futbol sustentat en la tenacitat més asfixiant, imprescindibles les canyelleres, i a la ferida causada pel gol de Fernando Torres, un ogre particular blaugrana.
Tan sovint ha fet la sensació de ser un futbolista inferior a la seva planetària reputació i tantes vegades ha castigat el Camp Nou... Potser això agreuja la frustració davant la seva pluja pertinaç de gols.
El Barça es va engrandir com s’espera d’un colós del futbol davant la contrarietat. En el combat constant que és un partit contra l’Atlètic, Luis Suárez es va trobar a si mateix, es va fer protagonista, amb un toc oportunista, amb un remat furiós, llançant el seu cos contra les roques. Va ser un ogre desbocat per als atlètics.
PARTITS QUE ENDUREIXEN
Notícies relacionadesAra que el Camp Nou adquireix nous rituals (xiulets a l’himne de la Champions; gran ovació en el minut 14, els cors de sempre del minut 17: aviat s’haurà d’anar al camp amb un guió), sembla que l’angoixa troba lloc per instal·lar-se també en la partitura dels partits. Però aquesta és la competició dels millors, aquests són els quarts de final, i les autopistes cap a la porteria s’han acabat.
El Barça surt reforçat, sobretot tenint en compte que podria haver pres bastant de mal. Qui més qui menys va témer una baixada en el moment més inesperat de la temporada. Aquests duels endureixen un equip amb aspiracions elevades. Permeten adquirir resiliència, que serà molt necessària en la tornada a Madrid i, si hi ha encert, en la pròxima eliminatòria. Queda molt per patir. Però ja se sap que els gegants no s’espanten així com així.
