L'herència de Wert, a la corda fluixa

1
Es llegeix en minuts

Una de les lleis més controvertides de la passada legislatura va ser l'orgànica per a la millora de la qualitat educativa, la LOMCE, l'autor de la qual, el ja exministre José Ignacio Wert, va ser sens dubte el membre més impopular del Govern de Mariano Rajoy. El desplegament d'aquesta norma concita tanta oposició que és molt probable que el Congrés aprovi avui una proposta del PSOE perquè es paralitzi el calendari de la seva aplicació, a l'espera que més endavant es pugui procedir a la derogació de la llei, que també desperta un rebuig molt ampli entre la comunitat educativa. La previsible soledat del PP pel pacte de PSOE, Podem, Ciutadans i altres grups serà una nova mostra de l'arrogància utilitzada per Wert i el seu partit a l'hora d'elaborar, fa quatre anys, la norma bàsica d'un àmbit tan sensible com l'educació. Que grups als quals els està resultant extremadament difícil arribar a un pacte global de legislatura es posin d'acord per neutralitzar la LOMCE és la prova del nou que al seu dia no hi va haver per part del PP cap voluntat de consens i sí molta prepotència ideològica. El que ara es vol suspendre són concretament els decrets que regulen les revàlides de primària, ESO i batxillerat i la segregació d'alumnes per itineraris, però la iniciativa ha de ser el preàmbul d'una nova llei educativa fruit d'un pacte d'Estat. Algun dia l'ensenyament haurà de deixar de ser a Espanya un assumpte partidista, i ara podria ser una bona ocasió.