L'atemptat, el programa i el vòmit

Un primer input. Un flaix confós. Un atac. Morts, potser. Es dispara l'alerta en el nostre cervell. La por i l'adrenalina s'entrecreuen. Som periodistes i creiem en el servei públic. Tot l'equip treballa febrilment per obtenir dades fiables i contrastades. Hem d'anar de pressa i endreçar el caos. Que no s'atropellin les paraules, que el relat sigui entenedor i el nerviosisme no ens traeixi.

Busquem les cinc w (what, who, where, when i why) essencials dels fets. De seguida sabem una punta del què (una explosió, un tiroteig...), tot i que la constatació que aquest què no ha estat atzarós ens costa d'admetre. L'on i el quan també són clars. Ens cal el qui. A qui ha afectat l'atac terrorista indiscriminat, la gravetat, els hospitals. Els testimonis ens aporten el to real de fets i sentiments. Mesura, sobrietat. No volem fer d'una acció terrorista un programa de pornografia emocional. L'altre qui, els autors, és difícil d'esbrinar. On ens encallarem serà en el perquè. Que vinguin els especialistes. Racionalment ho entenem; emocionalment no ho assumim. Poc després d'haver començat un programa especial arran d'un atemptat terrorista, haurem dit tot el que som capaços de dir. Les intervencions posteriors només seran per conjurar-nos contra la por.

Durant anys, a la paret de la redacció de TV3, llegíem: «Que la realitat no t'impedeixi fer un bon reportatge», frase atribuïda al magnat dels mitjans William Randolph Hearst. Durant anys, quan ens llevàvem amb un nou atemptat d'ETA, vaig anar elaborant un model de programa específic de ràdio cada cop més acurat per informar i ajudar a entendre-ho, cohesionant-nos.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Un bon dia, però, em vaig adonar que havia afinat les línies mestres: el que s'ha de fer i el que resulta farragós, reiteratiu i sobrer a l'antena. La durada, el ritme, les autoritats, els testimonis, les músiques i el silenci. Hi va haver tants atemptats d'ETA, que em vaig arribar a sentir gairebé una especialista; havia de millorar el que n'anomenem format. La reiteració dels fets i la voluntat de fer bé la feina m'havien conduït a reelaborar un model que prenia com a base la mort d'éssers humans a mans d'altres éssers humans. Tot des de la necessària distància emocional. El periodisme, l'ètica i l'espectacle, calen per generar l'interès, diuen, però en aquell moment em va venir el vòmit.

ETA critica els gihadistes

ETA critica els gihadistesAra, després del novembre de París i del març de Brussel·les, m'he adonat que torno a ser capaç de redefinir un format de cobertura d'atemptats rigorós i adaptat als temps de Twitter. Mentre penso i em qüestiono, llegeixo que ETA critica els gihadistes que han fet més de 30 morts i 300 ferits al metro i l'aeroport belgues. Diuen els etarres que no es poden acceptar matances que tenen com a objectius simples ciutadans. I és ara que he tornat a vomitar.