Finestra d'auxili

1
Es llegeix en minuts

Al front italià de Locvizza, el 30 de setembre de 1916, aviat farà 100 anys, el soldat i poeta Giuseppe Ungaretti va escriure un poema sec, descarnat, sobre un company d'estudis que es va suïcidar a París. «Es deia Mohammed Sceab -diu Ungaretti-, descendent d'emirs nòmades, suïcida perquè ja no tenia pàtria. Va estimar França i es va canviar de nom. Va ser Marcel, però no era francès i ja no sabia viure a la haima dels seus on s'escolta la cantarella de l'Alcorà assaborint un cafè ni sabia desfer el cant del seu abandonament».

Notícies relacionades

Hi ha una part del conflicte terrorista que correspon solucionar als estats, però n'hi ha una altra que només podem afrontar els ciutadans: la convivència. França i Bèlgica podran amb els seus exèrcits bombardejar Síria, però els germans que se suïciden, els petits delinqüents que es passen al bàndol d'una organització terrorista són homes i dones que viuen a Europa. Fills d'immigrants que van treballar durament, s'han criat aquí i si els seus pares no es van queixar mai per no haver aconseguit la integració, sinó tot just la invisibilitat i un racó en barris apartats, ells no pensen seguir callant.

L'altre és aquí, fingim que no, però vivim junts. Estar suspès entre una cultura que ha quedat enrere i una altra al davant que no t'acull, com l'amic d'Ungaretti, no és una sensació tan desconeguda per a qui alguna vegada s'hagi desplaçat per feina o estudis. Si on viatges la teva cultura és considerada valuosa, com la nostra a Llatinoamèrica, la nova gent tindrà ganes d'escoltar-te i la melancolia o l'enyorança, si vénen, seran més suportables. Però si per contra vas a parar a una terra en què la teva cultura és vista amb menyspreu, potser un país al nord del teu, el que diguis o facis ni interessarà ni sumarà ni serà tingut en compte. Aleshores l'aïllament s'abatrà sobre teu, la teva diferència serà un estigma i poques maneres hi haurà de salvar-lo. I això que dic no és bonisme d'esquerres, ni relativisme cultural. És la pura realitat. El 1916 ja passava.