Anar al contingut

Anàlisi

Robots que no paguen impostos

Xavier Martínez Celorrio

La quarta revolució industrial ja és aquí entre nosaltres encara que no la percebem. Avança imparable en centres d'investigació i desenvolupament tecnològic sota una forta competitivitat per conquistar noves fronteres i límits sense tenir en compte els costos socials i humans. S'estima que d'aquí quatre anys, els taxis del Japó seran robots i una part important de la logística es farà amb drons, prescindint de milers de llocs de treball. Els recepcionistes d'hotel o les caixeres de supermercat són exemples dels milions de funcions substituïbles per robots. Bona part dels obrers de fabricació de la indústria, de la venda en comerços, de les rutines administratives i, fins i tot, de certes rutines expertes com la d'a­nalistes financers, advocats i periodistes seran prescindibles davant l'a­vanç de la robòtica i la intel·ligència artificial.

Segons un informe del banc Merrill Lynch, el 45% dels llocs de treball de fabricació en el sector industrial seran robotitzats els pròxims 20 anys enfront del 10% actual. La intel·ligència artificial, les possibilitats i excessos de la qual se'ns han mostrat en moltes pel·lícules de ciència-ficció, creixerà el 36% lligada a l'internet de les coses (IoT) i la denominada Indústria 4.0. La seva aplicació a la casa, en els serveis, en el transport, en la sanitat, en les finances, en l'oci i en la indústria militar i de seguretat reforçarà el paper dels Estats Units, el Japó, la Xina, Corea del Sud i l'Índia com a nous centres de poder i de lideratge de la quarta revolució industrial.

La futura lluita de classes

S'estima que la robotització de la indústria i els serveis augmentarà la productivitat el 30% a costa de reduir costos laborals entre el 18% i el 33%. Aquí hi ha la clau. La història del capitalisme és la història de la seva plusvàlua i la seva taxa de guany a costa del treball humà, ja sigui de tipus colonial, obrer o de classe mitjana. Ara estem davant el llindar d'una època en què el treball humà es farà massivament prescindible. La pregunta és amb quines condicions i límits. Si el futur és una robotització destructora de llocs de treball humà, sense pagar impostos, sense capacitat de protesta i devaluadora dels salaris, la qüestió és si aquesta tendència intrínseca del desenvolupament capitalista pot ser regulada en clau de benestar i equitat o en clau de benefici i explotació.

La lluita de classes del futur serà entre les màquines i els humans crítics que defensen la seva llibertat com a individus i membres d'una comunitat decent. Per això convé obrir debats i regulacions sobre la mena de postcapitalisme i de societat 4.0 que volem com a ciutadans lliures en la nostra suposada democràcia. ¿Podem decidir que ja toca repartir el temps de treball, avançar l'edat de jubilació i redistribuir les enormes plusvàlues de la robotització?

Les utopies de Paul Lafargue o d'André Gorz d'una jornada setmanal de 15 hores, amb indústries que paguin impostos pels robots que fan servir i amb una renda bàsica de ciutadania ja no són idees forassenyades. Són exigències d'una ciutadania crítica que, amb el temps, aniran guanyant terreny fins a fixar un nou contracte social. Si el capitalisme opta per un futur posthumà i robòtic, està a les nostres mans i consciències decidir si ho permetem i amb quines compensacions. ¿Ens posem les piles?

Temes: Ocupació