INTANGIBLES
El sentit d'invents com Uber
Fa pocs anys se’ns anunciava una bona nova: el naixement de l’economia col·laborativa. S’afirmava que aquesta, suportada per les noves tecnologies de la comunicació, facilitaria el nostre dia a dia. Una meravella que vindria a confirmar el que ens asseveren, any rere any, els que omplen Barcelona durant el Mobile World Congress: les seves tecnologies ens porten cap a un món millor. No obstant, algunes aplicacions generen una enorme controvèrsia com és, entre d’altres, el cas d’Uber, que reemplaça el taxi tradicional al connectar directament passatgers amb conductors.
Per a molts, la resposta tan agressiva del taxi davant d’aquest nou competidor només es pot entendre com una reacció en defensa d’interessos gremialistes per part d’un col·lectiu que s’ha quedat al marge del progrés. No obstant, crec que hi ha motiu per a la indignació, i no només per part del taxi, per més que s’argumenti que Uber supleix carències del servei i redueix preus.
Els professionals del taxi presten un servei públic i, com a tal, han d’assumir determinades exigències de qualitat, control i disponibilitat. Per això, si aquest servei manifesta mancances, l’única solució és la seva modernització i reforma. El que suposa una barbaritat és desregular el sector, i que cadascú se les apanyi com pugui, que és la proposta d’Uber.
Però el més interessant d’aquest cas és que constitueix un excel·lent exemple del gran repte dels nostres temps: o dirigim la innovació tecnològica fent que l’augment de la riquesa que genera reverteixi en tots o, per contra, la tecnologia, esperonada per la globalització, conformarà una societat cada vegada més desigual en la qual, a més, el concepte de servei públic s’anirà degradant.
Tota gran revolució tecnològica comporta una fractura. Així ja va succeir segles enrere amb la revolució industrial. Van ser necessaris molts patiments, per no parlar de guerres, per acabar entenent que només una regulació justa facilitaria que els beneficis d’aquesta revolució arribessin a tothom. I és que, si en tota activitat apliquem com a criteri únic la reducció del seu cost, les rendes de la majoria de ciutadans aniran disminuint de manera notable, deteriorant aquella àmplia i confiada classe mitjana que estabilitza la nostra política i societat.
Resulta curiós que els que més ens volen convèncer de la virtut de desregulacions com la que propicia Uber siguin companyies tecnològiques que s’han enriquit d’una manera descomunal, que procuren evitar el pagament d’impostos, i que diuen que contribueixen a l’interès general perquè acaben amb privilegis exagerats com és el cas dels taxistes. És a dir, de persones que treballant 12 hores al dia superen escassament els 2.000 euros al mes. Uns extraordinaris privilegis.
