Xina i la nova Ruta de la Seda

Xi Jinping, el dirigent més viatger de la història de la Xina, està entestat a fer del rellançament de l’antiga Ruta de la Seda el segell de la seva política exterior. Així com el pla Marshall va modelar les relacions dels Estats Units amb els seus aliats, Xi pretén que el seu macroprojecte d’infraestructures i transports defineixi els vincles del gegant asiàtic en l’era global. Vol que Pequín parli de tu a tu amb Washington, cosa que exigeix reforçar la seva projecció internacional. Per això, malgrat els greus problemes interns que afronta –des de la lluita contra la corrupció als vaivens econòmics–, no escatima temps per visitar els països que poden sumar-se a una franja, una ruta, el pla que uneix tant la Ruta de la Seda terrestre com la marítima. 

La gira de Xi al gener per l’Iran, l’Aràbia Saudita i Egipte revela l’enorme importància que la Xina atribueix al Pròxim Orient, no només perquè en aquesta zona s’aprovisiona de més de la meitat del cru que consumeix, sinó també perquè és pas obligat cap a Europa tant per mar com per terra, si no vol dependre únicament de travessar Rússia. Precisament van ser mercaders del Pròxim Orient els que fa 23 segles van iniciar a cavall de camells la senda de les caravanes, que al segle XIX va rebre el nom de Ruta de la Seda.  

Pequín està convençut que el desenvolupament és la millor arma contra el terrorisme, la radicalització islàmica i el separatisme, mals que planen sobre Xinjiang, la seva regió més occidental i la més vulnerable a la inestabilitat de l’Àsia central i el Pròxim Orient. Amb una diplomàcia basada en el principi de no ingerència, la Xina no està interessada a involucrar-se políticament en aquests vespers, però considera que contribuirà a la pacificació amb l’impuls a la connectivitat i el creixement econòmic d’aquests països. Per a Pequín, la solució està en el titànic pla d’infraestructures de trànsit de passatgers, mercaderies, hidrocarburs i alta tecnologia de la Ruta de la Seda del segle XXI.

Xi va deixar a Egipte 13.500 milions de dòlars en contractes; amb la Lliga Àrab es va comprometre a invertir 55.000 milions; a Riad va firmar 14 acords mil milionaris, inclòs un de nuclear, i a Teheran va arribar a un pacte per invertir-hi en 10 anys 600.000 milions de dòlars. Pequín va esperar l’aixecament de les sancions de l’ONU a l’Iran, el 16 de gener passat, per avançar les seves posicions en la república islàmica.  Per una altra part, la Xina és el primer soci comercial de l’Àfrica, on construeix infraestructures que faciliten l’explotació dels seus recursos naturals. La Ruta de la Seda marítima busca, entre altres objectius, involucrar els països que la conformen en el desenvolupament del continent negre. 

El 15 de febrer va arribar a Teheran el primer tren de transport de mercaderies des de Yiwu, un important centre de producció de l’est de la Xina. El trajecte de 10.399 quilòmetres, que transita per Kazakhstan i Turkmenistan, es va realitzar en 14 dies, 30 menys que el viatge per mar. De moment, la seva periodicitat serà mensual, però igual que s’han multiplicat els trens directes a Europa –a Alemanya, dues vegades per setmana i a Espanya, una al mes-- tot apunta que s’incrementarà amb rapidesa. 

La decisió de Barack Obama d’excloure la Xina de l’Acord d’Associació Transpacífic (TPP, en les seves sigles en anglès) va accelerar la decisió de Jinping d’apostar per una revolució total de les infraestructures, un projecte, que inclogués l’Amèrica Llatina i situés la Xina com a hiperpotència global. A les vies terrestre i marítima s’hi unirà la transoceànica, per unir l’Atlàntic i el Pacífic amb un ferrocarril a través del Brasil i el Perú. Xi ha capitalitzat també el malestar entre Putin i Occident per estrènyer relacions amb Rússia i superar la desconfiança de Moscou cap als plans de Pequín a l’Àsia central. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Des que van començar fa vuit mesos les convulsions de l’economia xinesa, Pequín ha reduït les seves reserves de divises en més del 15%, però encara té 3,3 bilions de dòlars per recolzar el seu projecte a través de les institucions financeres que ha creat: el Banc Asiàtic d’Inversió en Infraestructures i el Nou Banc de Desenvolupament, fundat pels BRICS (el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica). Des que Jinping va anunciar la seva voluntat de revitalitzar la Ruta de la Seda els avanços són espectaculars. Només al Mediterrani el 2016, a més dels acords amb Egipte, ha renegociat l’explotació fins al 2052 del port grec del Pireu, que ja havia modernitzat, i ha acordat la construcció d’un enorme port d’aigües profundes a Txertxell, a uns 70 quilòmetres d’Alger. 

La Xina sembla decidida a focalitzar en l’esfera econòmica la seva lluita pel domini mundial i en la Ruta de la Seda ha trobat l’instrument ideal.