La 'vendetta' de Vargas Llosa

El programa Página 2 (La 2) no és un lloc en què es practiquin les entrevistes típiques del paper cuixéd'algunes revistes. És un programa d'escriptors i de llibres. No hi caben les xafarderies del cuore, ni les cursis i ensucrades paisatgístiques tipus Casa y Jardín. Però tenir de convidat Mario Vargas Llosa, amb tot el que hem vist i llegit del seu fantàstic idil·li amb Isabel Preysler, deu haver sigut complicat per a Óscar López. No obstant ha resolt el tràngol de forma exquisida.

Amb una habilitat notabilíssima, sense haver-li fet ni una sola pregunta sobre la seva famosíssima companya sentimental, l'assumpte estava allà, subjacent sense anomenar-se, present encara que aparentment ocult. El motiu de la trobada, la publicació de l'últim llibre de Vargas Llosa, Cinco esquinas, li ha servit a Óscar de perfecte fil conductor per dibuixar un clima.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Precisament en aquesta novel·la es descriuen els últims anys de Fujimori com a president del Perú, i l'ús de mitjans de comunicació per a fins canallescos i corruptes. Va entrar bé en el tema Vargas Llosa sobre aquest assumpte. Deia: «Les dictadures utilitzen premsa sensacionalista per enfonsar en el ridícul els opositors del règim, publicant escàndols sexuals. El morbo és una conseqüència inesperada, i nociva, de la llibertat». I Óscar, que és més llest que un esquirol, li va preguntar sense perdre el fil: «Sembla que el color groc cada vegada guanya més terreny en el periodisme». ¡Ah! Aquesta advertència, a Don Mario li va agradar moltíssim. Va contestar: «El periodisme s'ha convertit en una font de diversió. Ja no es tracta d'informar: ¡es tracta d'entretenir!». I mentre parlaven del morbo com a ingredient que Vargas Llosa avorreix, van inserir una cançó del peruà Lucho Barrios, Me engañas mujer, peça que va ser molt popular als anys 60 a tot Llatinoamèrica. Amb aquest oportú suport musical Óscar López va llançar l'última pregunta: «Aquest llibre podria semblar una vendetta per tot el que li ha sobrevingut en aquests últims mesos». ¡Ah! Ell ho va negar, però l'apunt va ser adequat. O sigui, potser és una venjança, en forma de novel·la per tantes portades que li han dedicat a ell, i a la Preysler, les revistes.

Home, aquest gran escriptor deu estar passant per un moment existencial complicat. Abomina la premsa rosa, però la seva gloriosa companya sentimental és famosíssima per sortir contínuament, ¡i des de fa 44 anys!, en aquestes revistes. ¡Ah!