La investidura, acte fallit
La investidura de Pedro Sánchez ha sigut un acte fallit. No és cap sorpresa. Estava decidit des del moment en què el PSOE i Ciutadans van decidir escenificar, amb pompa i solemnitat, un acord de govern... sense tenir la majoria parlamentària suficient per investir el candidat a la presidència del Govern. I, certament, estem davant d'un escenari inèdit en la política espanyola, que no és fruit de la casualitat, sinó resultat de les profundes transformacions socials i polítiques viscudes els últims anys.
I és que els moviments de fons que han capgirat la política espanyola, el sobiranisme català i el "no ens representen" del 15-M, han entrat al Congrés de manera absolutament determinant. I malgrat que els temps estan canviant, sembla com si el Partit Socialista no ho volgués entendre. Avui una majoria de canvi de veritat a Espanya necessita comptar amb aquestes dues forces, sí o sí. La Gran Coalició, que sembla la proposta oculta i preferida del PSOE, no deixa de ser una nova expressió del lampedusanisme de gran part de l''establishment' espanyol, que tot canviï perquè no canviï res...
Des d'una mirada catalana, el canvi que demana el país té a veure amb el fet de donar la capacitat als catalans de decidir sobre el seu futur polític. Ni més ni menys. La lectura dels resultats de setembre i desembre del 2015 és molt clara i no deixa gaire marge d'interpretació. Hi ha una majoria aclaparadora en favor del dret a decidir, que agrupa la majoria independentista però també els federalistes i confederalistes honestos. I de fet, el que avui està fent impossible la construcció d'una majoria de canvi i la investidura d'un nou govern és l'agenda catalana; podríem dir, parafrasejant Marx, que aquests dies un fantasma recorre el Congrés i es diu referèndum per a Catalunya.
Un fantasma que espanta els socialistes i els fa tan conservadors en lloc d'acceptar que ara toca donar una sortida democràtica a Catalunya per la via de dilucidar quina és la voluntat de la majoria de la societat catalana sobre el futur polític del nostre país.
La negativa de Sánchez de no acceptar 'de facto' que l'opció de la independència és legítima el fa molt igual al PP i C'S, i tot plegat és l'expressió de l'hegemonia autoritària, hereva del franquisme, que encara domina l'escena espanyola. I és que la qüestió catalana és la qüestió democràtica d'Espanya.
Notícies relacionadesAfrontar el tema català demana coratge polític i verdader sentit d'Estat i avui, a esquerra i a dreta, no els trobem a Madrid, a diferència dels anys de la transició, quan l'audàcia i la intel·ligència política de molts van fer possible la recuperació de la democràcia, la llibertat i l'autogovern.
A Espanya li convé un govern que doni impuls a la recuperació econòmica amb un creixement sòlid, sostingut i sostenible, la creació d'ocupació, i d'ocupació de qualitat, recosir una societat fracturada per la crisi i reconstruir l'ascensor social, renovar les institucions democràtiques esgotades i envellides i donar una sortida democràtica als catalans. De moment, el més calent és a l’aigüera.
