La preocupant falta de caràcter del Barça
/
Diguem, per un moment, que existeix una explicació plausible al que va passar en els quarts de final entre el Barça i el Bilbao Basket. La caiguda del favorit. La sublimació dels bilbaïns. La gesta, en una paraula. Així és l'esport, en realitat. Aquesta és la seva grandesa. El que no es pot justificar és la mala imatge col·lectiva dels blaugranes. La seva falta de resposta (“hem jugat engarrotats i bloquejats”, va dir Pascual). L'escàs caràcter competitiu que va mostrar l'equip a la Corunya.
Amb el 'mea culpa' que van entonar el tècnic i el mànager general Joan Creus quan es va confirmar l'eliminació no n'hi ha prou per cobrir la ferida, perquè la patacada davant un equip de classe mitjana, de molts menys recursos que els blaugranes, és la conseqüència d'una temporada d'alts i baixos, la penitència d'un conjunt que no transmet bones sensacions, mancat d'esperit i intensitat. De caràcter en una paraula, el que explica, entre altres raons, el seu discret rendiment a Europa. Aquest avís no ha sigut tingut prou en compte abans d'afrontar la part clau de la temporada. L'eliminació de la Copa a quarts és el primer peatge que s'ha hagut de pagar.
El fracàs cou més si s'analitza d'on ve el conjunt barcelonista: d'una temporada en blanc pel que fa a títols i d'una renovació l'estiu passat en tota regla, amb sis cares noves al vestidor : Ribas, Arroyo, Lawal, Samuels, Perperoglou, Diagné, i la construcció d'una plantilla de 14 jugadors que sembla no haver ajudat a canviar el perfil dubitatiu del vestidor, encara que ho ha deixat entreveure en algun moment, (a la Supercopa davant l'Unicaja o en els partits contra el Madrid).
El Barça és, avui dia, un equip sense ànima, que transmet poques sensacions positives a la canxa, mancat de personalitat i de lideratge. Sense el protagonisme de Navarro i Tomic, el líder a la primera part de la temporada, a les mans del qual s'ha posat sempre Pascual, el bloc es dilueix com el sucre a l'aigua.
El tècnic ha intentat sempre, i ho ha aconseguit moltes vegades amb èxit, tapar amb el seu treball tàctic les deficiències dels seus jugadors, la majoria de bon nivell. Però en l'equació per a la construcció d'una plantilla, no només val amb això. També es necessiten jugadors implicats, amb caràcter, que aportin intensitat i ganes, cosa que l'arribada de Dorsey per si mateix, si es confirma, no arreglarà.
Als quarts de final contra el Bilbao, i per primera vegada en els seus vuit anys a la banqueta, Pascual es va jugar un partit a cara o creu sense tenir Navarro a la canxa (només va jugar 10 minuts). Es pot entendre com una mesura dràstica puntual davant l'exigència del partit. O també com un canvi de pas del tècnic. Siguo com sigui, el Barça necessita redefinir rols, canviar actituds, recuperar estats de forma, perquè dijous l'espera un altre ‘match ball’ a l'Eurolliga contra l'Olympiacos i a l'afició del Barça, després d'acumular unes quantes decepcions, se li està acabant la paciència.
