opinió

2
Es llegeix en minuts

Rellançar l’espai central del país, tal i com ha proposat el President Mas, toca fer-ho des del centre-esquerra, que és l’espai majoritari de la societat catalana i l’arrel de l’actual CDC; un espai que ha tingut i convé que tingui una vocació europeista, modernitzadora i reformista; una proposta, que a més, ha de ser clarament alternativa en la seva concepció de societat tant de les dretes que avui representen el Partit Popular, Ciutadans i Unió Democràtica com les esquerres reaccionaries que representen Podemos i la CUP.

Tot plegat demana, sens dubte, un esforç  important en el terreny de les idees, on els paranys són múltiples. Per una banda, algú pot tenir la temptació d’esdevenir un eco mal pensat i acomplexat del relat que se’ns ofereix des l’esquerra atemorida davant la irrupció de Podemos i la CUP. Per exemple, quan es pretén liquidar el paper de les entitats sense ànim de lucre en les polítiques socials i ofegar la iniciativa de la societat civil, amb un intervencionisme descarat, o s’obvia la necessitat de reformar a fons les nostres administracions públiques, cada volta més burocratitzades i feixugues. Per l’altra, algú pot caure en la temptació de recuperar idees nostàlgiques que sabem que no funcionen per a la majoria; per exemple, quan es defensa que els mercats són perfectes i que sense cap mena d’intervenció publica tendeixen a l’equilibi, que les desigualtats són inevitables i que esdevenen el preu a pagar per viure en una societat lliure o que l’Estat del Benestar Social és un luxe que no ens podem permetre en els temps de la globalització.

El nou centre esquerra sobiranista que el país necessita ha de respondre clarament als nous desafiaments que afrontem en aquest moment històric que ens ha tocat viure, sense nostàlgia d’uns temps antics que no tornaran, convertint en oportunitats els reptes que afrontem (globalització, envelliment, diversitat i heterogeneïtat social, disrupcions tecnològiques, individualisme versus nous comunitarismes…) i davant els reaccionaris de dretes i esquerres que arreu d’Europa estan revifant manipulant les pors i inquietuds de molts que es senten exclosos i marginats en aquest canvi d’època. Un nou centre esquerra que aposti per la iniciativa i l’empenta de les persones i de la societat com a generadores de riquesa i prosperitat i que ens responsabilitzi a tots en la defensa del bé comú i la justa distribució de la riquesa. Un nou centre esquerra que empalmi amb la vocació de rigor i de bon govern de la generació que va fer possible la Mancomunitat a principis del segle XX, tenint en compte els requeriments de governar una societat cada volta més complexa i fragmentada però alhora inserida en un món cada vegada més petit.

Notícies relacionades

El reformisme davant la revolució i la reacció, l’equilibri entre Estat i Mercat, el compromís entre Capital i Treball, la necessitat d’alliberar les energies de la societat i la gent i atacar les arrels de les desigualtats i la justícia pensada com a redistribució i reconeixement haurien de ser, al meu entendre, algunes de les claus d’una nova proposta per a un nou temps polític. El guant està llençat.

Post publicat al blog de Carles Campuzano.