Normativa d'hivernacle

El Dret Constitucional és a la ciència política el que l'agricultura és a la botànica. Dit d'una altra manera: allà on s'intenti redactar una Constitució, o intervenir sobre les normes fonamentals d'un país, els juristes faran molt bé de considerar els límits amb què la realitat del poder condiciona els seus bons propòsits, i la majoria popular que avala la innovació pretesa. Quan es tracta d'aplicar el saber jurídic, convé que el rigor tècnic de les propostes presentades s'acompanyi de consideracions realistes sobre la seva viabilitat.

La reflexió em sembla oportuna després de saber que Junts pel Sí i la CUP han demanat la creació d'una ponència parlamentària relativa a lleis d'Hisenda, Seguretat Social i transitorietat jurídica. La premsa, i el Govern central, han vist en això la concreció de les «lleis de Seguretat Social i d'Hisenda pública» que amb la del «procés constituent» s'esmentaven en el punt cinquè de la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya, que a principis del mes de desembre el Tribunal Constitucional (TC) va declarar inconstitucional. Si també ho veuen així els magistrats del TC, es dóna la lamentable possibilitat que imposin les sancions previstes per la reforma de la seva llei orgànica de l'octubre passat. Els problemes de constitucionalitat no són els únics que afecten aquestes propostes. Es pot crear al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya una Hisenda catalana, però sense les dades dels contribuents no servirà de gran cosa. Potser es poden obtenir per mitjans que ignorin les normes de protecció de dades, però llavors la pretensió de vincular el procés amb la seguretat jurídica estaria mancada de tota credibilitat. També es pot dir una cosa semblant de la Seguretat Social catalana. Per saber a qui s'ha de pagar, i quant, cal tenir unes dades que estan fora de l'abast legal de l'Administració catalana. De moment, ja hi ha funcionaris inquiets per la possibilitat que les retencions a càrrec de l'IRPF efectuades sobre les seves retribucions no vagin, com és obligat, a l'Agència Tributària espanyola. Si aquestes retencions no li arriben, les reclamarà als funcionaris. I no crec que deixi de fer-ho quan li mostrin els certificats de retenció amb el segell de la Hisenda catalana.

No sembla que aquestes lleis puguin funcionar si abans, de fet, no existeix un Estat català que disposi de legitimitat i recursos per fer-les efectives. No n'hi ha prou d'haver fet declaracions d'intencions d'independència, o veure'ns a les portes de la República catalana d'aquí 17 mesos. Sense diners, capacitat de trobar-ne i força per recaptar-ne, tot quedarà en un intent. La llei de transitorietat jurídica pot dibuixar el camí, però no aplana per ella mateixa els obstacles que s'alcen. Són els que representen les normes vigents, amb un Estat disposat a fer-los complir també a aquells que de manera unilateral es volen separar.

La resolució 1/XI del 9 de novembre del 2015 va ser molt contundent, i el president Puigdemont la va fer seva, però hem vist coses que em fan dubtar que els que l'han d'aplicar se l'acabin de creure del tot. Va ser defensada davant el Tribunal Constitucional, encara que feia una crida a ignorar-lo olímpicament. Va prendre possessió, amb lectura de reial decret inclosa, un «president de la Generalitat», i no un «president del govern provisional de la República». El Parlament es considera sobirà, i sembla haver-se generat un microclima, com als hivernacles. Els productes es mantenen bé a dins, però, quan surten, pateixen les conseqüències d'un mitjà hostil, que ningú sembla capaç de canviar. Almenys per ara.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Segur que l'actual majoria del Parlament de Catalunya disposa de l'assessorament de moltes persones expertes en Dret i Ciències Socials, i per això em sorprèn el grau de voluntarisme que crec trobar en la majoria dels nostres legisladors. També podria ser que l'equivocat fos jo, i infravalorés la capacitat que té l'independentisme de crear els fonaments de la República catalana.

Si és així, és possible que l'origen del meu error d'anàlisi es trobi en el comportament d'alguns membres del Govern català. Com a diputats van votar la resolució 1/XI del Parlament, que, en el seu punt vuitè, instava el govern del qual ara formen part a «complir exclusivament les normes o els mandats emanats d'aquesta cambra, legítima i democràtica». A pesar d'això, ara, quan s'han de defensar les competències de la Catalunya autonòmica, ens diuen que obeeixen la Constitució i l'Estatut. I això no encaixa. Si em despisto, deu ser per això; no és del tot culpa meva.