Rato, un símbol al banc dels acusats

1
Es llegeix en minuts

Aquest febrer s'anuncia particularment intens en l'àmbit judicial, on es ventilen molts dels casos de corrupció que afecten el sistema institucional espanyol. Amb aquest teló de fons seguiran les negociacions per mirar d'arribar a un acord de govern, que, entre altres coses, abordi la peremptòria neteja del sistema. Ahir mateix es va conèixer que l'exvicepresident del Govern, expresident de Caja Madrid-Bankia i exdirector gerent de l'FMI, Rodrigo Rato, s'asseurà al banc dels acusats de l'Audiència Nacional pel lacerant cas de les targetes opaques de l'entitat bancària. Miguel Blesa, el seu predecessor i amic íntim de José María Aznar, s'asseurà al seu costat, a més a més de 64 directius més que es van apropiar de 15,5 milions d'euros en despeses sumptuàries -per dir-ho suaument- amagades al fisc.

El cas de les targetes mostra de forma descarnada la cara de la corrupció i la cobdícia. El funcionament d'una entitat regida per amics dels governants, posada al servei del partit, dels companys de pelotazos i del benefici personal (pauta que es repeteix en moltes caixes d'estalvi, amb honroses excepcions), i que ha costat als espanyols, en el cas de Bankia, un rescat de 22.424 milions d'euros. Rato, que els anys 90 ho va ser tot en aquest país i que va escalar fins a la cúspide de l'FMI, se'ns apareix avui com un truà, el símbol d'una Espanya que s'ha de deixar enrere, això sí, després d'haver dirimit totes les responsabilitats penals. I les polítiques, que no són menors.