La roda
¿Tramvia de la Diagonal o metropolità?
Seguim enquistats en un debat amb aparença local, com és la unió per la Diagonal dels trams de tramvia existents, però que de fet planteja temes molt més estructurals i de fons. Els errors en el plantejament del problema per part del govern d'Hereu segueixen acompanyant un tema que exigeix perspectives diferents.
Tenim una xarxa incompleta de transport net, sostenible i exemple de nova mobilitat urbana, que connecta els ciutadans de vuit municipis de la conurbació metropolitana amb una part del centre de la capital. Es tracta de la posada en pràctica d'una de les idees de Cerdà en el sentit d'entendre la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana com els grans eixos de connexió de Barcelona i el seu entorn. La Diagonal i el tramvia són doncs, en aquest sentit, part d'un sistema integrat de transport i mobilitat que intenta escapar-se de l'hegemonia del vehicle privat. L'àrea metropolitana comptaria així amb un nou eix de relació, comunicació i intercanvi que, al completar-se, contribuiria a una relació més simètrica entre els diferents components del que tradicionalment s'ha denominat com a centre-perifèria, vinculant l'àrea del Llobregat amb la zona del Maresme.
Condicionar aquest debat i aquesta estratègia a un debat de poca volada sobre els impactes que pugui tenir en el tram entre Passeig de Gràcia i Francesc Macià resulta empobridor i paralitzant. Estem parlant no només d'un carrer comercial i de serveis d'una ciutat, sinó també d'un eix metropolità. Parlem d'un mitjà de transport, però també d'un sistema de mobilitat que no contribueixi a incrementar els problemes de contaminació ambiental que patim. Fem-ho bé. Fem-ho discutint impactes i formes de gestió. Però, fem-ho.
