EDITORIAL

A l'espera del pla de xoc

2
Es llegeix en minuts

El presidentde la Generalitat, Carles Puigdemont, va assenyalar diumenge passat en el seu discurs d'investidura, i ho va confirmar dijous en la primera entrevista concedida, que el pla de xoc o d'emergència social pactat entre Junts pel Sí i la CUP seria un element prioritari dels primers passos del seu mandat. Són 270 milions d'euros que encara no sabem si sortiran d'un nou pressupost o de la pròrroga de l'anterior.

Notícies relacionades

El text pactat en el complicat procés negociador entre JxSí i la CUP té aspectes molt detallats, amb assignació pressupostària, objectius genèrics, i autèntics brindis al sol, al referir-se a qüestions que estan fora de les competències de la Generalitat. En aquest últim capítol, que té poc de pla de xoc, hi figuren la dació en pagament, l'establiment d'un salari mínim català (1.000 euros) o d'una policia fiscal per perseguir el frau. En l'apartat d'objectius generals hi ha propostes sanitàries, de promoció de la vivenda social o de l'àmbit de l'educació. Totes fixades com a declaració d'intencions, sense suport pressupostari. Convé destacar que en nombrosos punts de l'acord es fa referència al desenvolupament de la llei 25/2015, l'última aprovada per l'anterior Parlament, quan ja es coneixia l'avançament electoral, i que, a més a més, derivava d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), és a dir, promoguda per la societat, no per la Generalitat o la Cambra legislativa.

Pel que fa a les mesures concretes, queda el regust agredolç de per què ha sigut tan difícil arrencar una sèrie de compromisos bàsics que es poden obtenir a base de moure partides pressupostàries. Els 270 milions són benvinguts, però són una gota d'aigua. 70 milions més per a la Renda Mínima d'Inserció (la primera gran retallada de Mas, el 2011), 50 milions per a dependència, 15 milions per a escoles infantils, 10 milions per a un pla de barris català (aquesta setmana Ada Colau n'ha proposat un de 150 milions en quatre anys per a Barcelona) o 90 milions per reduir llistes d'espera. Només en aquest últim objectiu s'ha d'assenyalar que és de difícil assumpció si no es fa marxa enrere en la retallada de plantilles executada els últims cinc anys, i a la qual l'acord no fa referència. Portar a la pràctica aquestes mesures, les més específiques, serà la primera prova d'una legislatura, en principi curta, i plena d'objectius més grandiloqüents.