'Eppur si muove'

Des de principis d'any s'acumulen males notícies. La borsa recula, el petroli s'enfonsa, l'economia de la Xina s'alenteix i l'espectre de la deflació i d'una nova recessió prenen cos. Vénen temps turbulents per a tothom. Per als que esperaven un 2016 de creixement potent i per als que advertíem de la debilitat de la millora global. Però enmig d'aquestes tribulacions, una cosa eleva l'esperit. I s'ha de destacar amb èmfasi, perquè l'alegria a casa del pobre dura poc. Aquesta alegria, tan inusual durant aquests anys, procedeix d'aquella Europa que tantes crítiques ha rebut per la seva aparent incapacitat en la reconducció de la crisi. La Unió Europea i l'àrea de l'euro, amb totes les seves limitacions, semblen seguir la norma de conducta que postula «ajuda't i Déu t'ajudarà», és a dir, avançar a pas modest i continuat, però amb importants repercussions en el mitjà i llarg termini.

Això s'ha tornat a posar en relleu aquest 1 de gener, amb la posada en marxa del Mecanisme Únic de Resolució bancària, és a dir, del procediment per recapitalitzar o, si s'escau, liquidar una institució financera que no pugui ser rescatada. Aquest és un aspecte que no sembla gaire rellevant, però no s'equivoquin amb aquesta apreciació. Perquè darrere aquests detalls, aparentment tècnics, batega la columna del pla polític d'unitat europea i, en particular, del futur de l'eurozona. En aquest ordre d'idees, mereixen comentari dos aspectes del canvi que s'ha iniciat. El primer, que a partir d'ara els costos de rescat bancari no recauran sobre el contribuent del país amb bancs per recapitalitzar i/o liquidar; el segon, que a mitjà termini, serà un fons mancomunat de recursos europeus qui respondrà, en última instància, dels rescats. Vegem-los amb més detall.

Una de les crítiques més aspres al repartiment dels costos de la crisi, aquí i a la resta d'Europa, expressa el malestar per un salvament de la banca que ha recaigut, majoritàriament, sobre les espatlles dels contribuents dels països que han hagut de rescatar institucions. Entre octubre del 2008 i desembre del 2012 i per al conjunt de la UE, la recapitalització bancària i altres suports públics van arribar, segons la Comissió Europea, al 4,6% del PIB de la Unió (uns 600.000 milions d'euros) i fins al 13% del PIB (1,6 bilions d'euros), únicament per als anys 2008-2010, si s'hi inclouen les garanties públiques d'emissions de deute bancari. El nou Mecanisme de Resolució que va entrar en vigor l'1 de gener es dirigeix a evitar que una situació semblant es repeteixi en el futur. Per fer-ho s'estableix un sistema d'absorció de pèrdues bancàries que recau, bàsicament, sobre els creditors de les potencials institucions insolvents. I amb una prelació dels creditors molt definida: primer accionistes, després bons júnior (menys segurs), bons sènior, imposicions de més de 100.000 euros, fons de rescat nacionals i, finalment, recursos d'àmbit supranacional. Els fons nacionals i l'europeu es nodriran, a partir de l'1 de gener del 2016, de recursos del sector bancari, que haurà d'aportar, en proporció a la seva dimensió i el seu risc, fins a l'1% dels seus passius exigibles.

Segon, juntament amb aquesta nova prelació de creditors, ha entrat en vigor la constitució del Fons Únic de Resolució, que mancomunarà riscos entre els diferents països europeus. El període de constitució completa d'aquest fons és de vuit anys, encara que el 2016 el 40% de les aportacions ja seran mancomunades i el 2017 s'hi afegirà un altre 10%, mentre que la resta s'anirà aportant fins al 2024. A més, el caràcter col·lectiu de la nova institució es reforça amb la constitució d'un consell de resolució, de caràcter supranacional, que decidirà quin banc requereix ser liquidat i que supervisarà el procediment a seguir.

l'AUGMENT DEL control i del rigor que impliquen aquests canvis ajuda a entendre algunes de les decisions de certs governs europeus, adoptades a corre-cuita les últimes setmanes del 2015. Així, a Itàlia, Renzi ha recapitalitzat amb diners públics quatre entitats financeres i ha traslladat el gruix del rescat al contribuent; a Portugal s'han imposat dures pèrdues a emissions de bons sènior del Novo Banco i a Grècia, la recapitalització de la seva banca, amb fons del tercer rescat europeu, s'explica també per l'entrada en vigor d'aquestes noves regles.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Amb tot, el projecte europeu segueix avançant. I l'àrea de l'euro està molt més ben equipada per afrontar la pròxima crisi, que bé podria ser la que aquests mesos s'està gestant en l'àmbit global. En tot cas, avui som una mica més europeus i una mica més resistents a xocs externs o interns del que érem ahir. Felicitem-nos-en. Eppur si muove.

Catedràtic d'Economia Aplicada (UAB).