Els dijous, economia
Tornar a l'interès comú
L'euro ha provocat un canvi dramàtic en les relacions de poder entre països i grups socials
Segons sembla, quan a la Xina algú vol que les coses et vagin malament et desitja que visquis temps interessants. Sens dubte, el 2016 serà un any interessant per a nosaltres. Quan ens parem a pensar en l'acumulació de problemes de tota mena que -com a catalans, espanyols i europeus- tenim, es diria que algú ens ha llançat la maledicció xinesa.
Com a catalans el repte més important el 2016 és trobar una governança que no representi només una part de la societat i que fomenti la convivència. Com a espanyols, els reptes són la desocupació, la pobresa i la desigualtat creixent i el malestar amb el funcionament de la política. Com a europeus, els problemes es multipliquen. Per una banda hi ha la divisió de la zona euro entre un nord ric i un sud endeutat; per l'altra, el problema dels refugiats, que amenaça de trencar la lliure circulació de persones dins de la UE; i, en tercer lloc, l'amenaça de fractura que porta el referèndum britànic.
És fàcil atribuir aquests problemes a la crisi financera i econòmica. I certa raó hi ha. Les polítiques d'austeritat van repartir injustament els costos de la crisi. Com a resultat, van fer augmentar d'una manera dramàtica la pobresa i la desigualtat. I, paral·lelament, el malestar social i la inestabilitat política. Però les raons profundes vénen de lluny. Per comprendre-les hem de girar la vista enrere. Als anys 90 es va produir un canvi en la distribució del poder polític entre elits i classes mitjanes i treballadores que és la mare de tots els problemes actuals.
Després de la tremenda desigualtat d'inicis del segle XX, les dues guerres mundials i la Gran Depressió van introduir factors objectius que van fer inclinar la distribució del poder polític en favor de les classes treballadores i mitjanes. La prioritat de la política va ser la qüestió socioeconòmica. Es van introduir institucions com el salari mínim, les relacions laborals equilibrades entre patronals i sindicats, els impostos progressius sobre la renda i la riquesa i les polítiques socials i de benestar.
Però a començaments dels anys 90 es va produir un gir important. La qüestió socioeconòmica va cedir la seva prioritat en favor de qüestions relacionades amb valors no econòmics: ideologia, medi ambient, gènere, família, religió, etcètera. Les nostres societats van començar a dividir-se en raó de criteris no de classe social sinó de valors. Això va beneficiar els partits conservadors.
De forma no casual, aquest gir va coincidir amb la caiguda del mur de Berlín el 1989 i la desaparició de l'URSS. Les elits occidentals van perdre la por que les havia portat a consentir les polítiques progressistes de la guerra freda. Es va produir un canvi en les relacions de poder polític entre les elits i els ciutadans en favor de les primeres. I es van començar a qüestionar les polítiques i regulacions en favor de les polítiques de despesa social i dels impostos progressius.
Enmig d'aquest clima de confiança i d'abandonament de la preocupació per les desigualtats socials va sorgir l'euro. Contràriament a com es va vendre, no era una moneda única per a una unió política europea. Va ser concebut com un sistema de tipus de canvis fixos que, a diferència de les experiències prèvies dels anys 80 i 70, utilitzava una moneda comuna.
L'euro ha provocat un canvi dramàtic en les relacions de poder entre països, i entre grups socials dins de cada país. Ha beneficiat el nord enfront del sud. I els interessos de les elits financeres enfront dels drets socials de la majoria. Un exemple va ser la reforma exprés de la Constitució espanyola de l'any 2010. El Govern socialista de Rodríguez Zapatero i el PP de Rajoy van haver d'acceptar la imposició europea de donar prioritat al pagament als prestamistes a costa de reduir la despesa social i augmentar els impostos a les classes mitjanes i treballadores.
El gir independentista a Catalunya té relació amb aquest context dels anys 90. No nego que la crisi i el malestar amb el funcionament de l'Estat de les autonomies hi hagi influït. Però la causa llunyana està en la despreocupació pels objectius socioeconòmics d'igualtat i la prioritat a la política de valors i preferències ideològiques diferenciades.
La política que està basada en valors no socioeconòmics que predomina en la política actual és divisiva. Necessitem tornar a la recerca d'un interès comú a la majoria de la societat. I aquest interès comú només pot venir d'un gir cap a la dimensió socioeconòmica de la política: les condicions de vida de la majoria i les oportunitats per a tothom, especialment per als més joves. Les últimes eleccions celebrades en aquest país han enviat senyals de canvi en aquesta direcció. Espero que el 2016 s'accentuï el gir a la recerca d'un interès comú.
