De les estadístiques a les emocions

2
Es llegeix en minuts

Just avui es compleix un any exacte d’una efemèride clau de la història contemporània blaugrana. 365 dies i 5 títols després de la beneïda desfeta d’Anoeta, el Barça s’observa a si mateix amb la tranquil·litat de qui ha travessat un riu de dificultats amb un balanç gairebé insuperable. Però el futbol torna a demostrar que les sensacions sovint habiten als antípodes de les estadístiques. Atenció a aquesta dada sorprenent: si comparem el Barça d’ara amb el de fa un any, veurem que curiosament aquell equip malalt i desconcertat només tenia un punt menys que el d’avui després de 17 jornades (38 el 2015 davant els 39 el 2016), havia deixat de puntuar exactament als mateixos partits (cinc) i fins i tot havia marcat un gol més (41 contra  40) i rebut fins a set menys (8 contra 15).

Sí, encara que sembli increïble, els números d’aquest any a la Lliga són gairebé idèntics als de l’any passat a aquestes altures, una prova més que aquest esport és meravellós justament perquè mai es deixa explicar del tot pels números. I és que les sensacions del Barça per sort desmenteixen els seus números, bastant mediocres, tapats pel seu bon futbol i les dades encara pitjors del seu etern rival. Però de la mateixa manera que s’ha de relativitzar el llenguatge de les xifres, tampoc es pot ignorar tot el que ens expliquen: agradi o no, el Barça ha empatat tres dels quatre últims partits, justament quan disfrutava del millor moment de forma en molts mesos. Les tres últimes ensopegades tenen un patró similar, amb fases de domini tan exultants com breus, en què no s’aconsegueix sentenciar, combinades amb fases de sorprenent apatia.

Certament el gran futbol amb què es va conquistar el Bernabéu segueix apareixent, però de manera molt més intermitent, i a més amb dificultats evidents per materialitzar unes ocasions de gol cada vegada més esporàdiques. A Cornellà a més es va haver de superar la dificultat afegida d’un arbitratge asfixiant, que va deixar a un Espanyol molt sòlid i competitiu jugar massa vegades més enllà del reglament.

Derbi per a un sol equip

Notícies relacionades

Però no fa falta enganyar-se: amb un Barça connectat, aquesta circumstància ni tan sols hauria aparegut en l’anàlisi del partit, perquè el que és determinant no va ser l’àrbitre sinó la sensació que l’únic que es va prendre el partit com un derbi va ser l’Espanyol. El Barça es va limitar a jugar un partit més mentre que al seu rival li anava la vida en cada pilota, i aquesta circumstància, gens estadística i sí molt emotiva, va acabar per equilibrar la diferència abismal que hi ha entre tots dos.

El Barça va pagar un preu molt alt per culpa d’un aire de superioritat que s’ha donat en els últims empats. A diferència de fa un any, ningú es farà l’harakiri, i no hi ha motius per alarmar-se, però compte, perquè en el futbol, darrere d’una suau turbulència, pot esperar, a l’aguait, una gran tempesta.