Set nòvies per a set vots

El debat organitzat per EL PERIÓDICO amb els set caps de llista per la circumscripció de Barcelona per a les eleccions del dia 20 va ser un altre retrat del complex mapa polític de Catalunya. Lluny queden els temps en què hi havia dos partits grans, l'extinta CiU i el PSC, i tres petits, ERC, PPC i ICV. Aquests últims es disputaven les restes en les diferents cites electorals. Aquest esquema se'n va anar en orris pel terratrèmol que va suposar la crisi econòmica, pel desgast de materials sofert pel sistema polític nascut el 1978 i pel procés sobiranista que va introduir una polarització extrema al voltant, primer, del dret a decidir i, després, de la independència.

Els nous temps, associats a la difusa etiqueta de nova política, són de fragmentació, de volatilitat del vot i, sobretot, d'un panorama més obert per formar majories de govern als diferents parlaments. L'última enquesta publicada per aquest diari fa sis dies de cara al 20-D vaticina que quatre forces estan a Catalunya a la foto finish pel que fa a nombre d'escons: ERC, 9-11; En Comú Podem, 9-10; Ciutadans, 8-10, i PSC, 8-9. Aquest quàdruple empat configura un nou mapa que es correspon -amb la clamorosa excepció del PP, cada vegada més irrellevant a Catalunya- amb els nous vents en una Espanya en què el bipartidisme imperfecte que impera des de 1982 ha quedat superat i la batalla electoral es disputa per primera vegada a quatre bandes.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Enfront dels que consideren que l'atomització del sistema de partits és una desgràcia que portarà més inestabilitat, convé mirar el costat positiu que no és cap altre que una representació política més ajustada a la pluralitat de la societat.

Foc creuat

Foc creuatEl foc creuat en el debat a set d'EL PERIÓDICO és una bona mostra de com les diferents sensibilitats al voltant del model social i a l'estatus de Catalunya dins o fora de l'Estat espanyol configuren un debat multilateral embolicat, però ric. Això sí, aquest esquema exigeix una gran flexibilitat per formar majories estables. Els apriorismes i l'excés de línies vermelles són el punt feble del nou mapa de partits.