Al contraatac

El dimoni viu a dins

2
Es llegeix en minuts
Felicitació de Nadal de la política republicana amb els seus familiars, tots armats.

Felicitació de Nadal de la política republicana amb els seus familiars, tots armats.

Una de les fotos escabroses de l'any la protagonitza el christmas d'una congressista nord-americana, una tal Michele Fiore, en què apareix amb tota la família, nens inclosos, empunyant armes de foc variades, des de pistoles fins a metralletes. Només cal posar a Google «Michele Fiore» per veure l'estampa diabòlica d'aquesta família que ensenya amb orgull les seves armes de foc, les comparteix amb els seus fills, les enumera en una llista i ho remata, això sí, amb un «Merry Christmas», no fos cas que algú pensés que desitgen mal a ningú. El christmas s'ha viralitzat en plena onada de matances col·lectives, terroristes o no, que assolen els Estats Units, i que han portat el The New York Times a demanar en el seu primer editorial en portada des del 1920 el final d'una epidèmia devastadora, com demostren unes dades terribles: només aquest any als Estats Units ja han mort per armes de foc més de 10.000 persones, amb més de 300 tirotejos massius, dels quals 45 en escoles de nens. En un país obsessionat pel terrorisme, la paradoxa és que són les seves pròpies armes privades les que han causat en les últimes dècades molts més morts que no pas els atacs gihadistes, 11-S inclòs. La matança de San Bernardino de fa uns quants dies, relacionada amb l'EI, ha provocat que l'energumen de Donald Trump hagi demanat que no es permeti l'entrada de musulmans als Estats Units. Cert, és l'enèsima imbecil·litat d'un boig, per cert amb molts diners i projecció mediàtica, però és simptomàtic que hi ha qui intenti focalitzar el debat en els musulmans quan aquesta última carnisseria, per més terrorista que sigui, es va perpetrar amb armament totalment legal.

Paranoia social

Fomentar les escopetes però prohibir els musulmans, protegir els lobbies d'armes però agitar la por al terrorisme, així és la paranoia en la qual viu una part de la societat americana, que aspira per cert a guanyar les pròximes eleccions als EUA, en les quals voten pocs però ens afecten a tots. Perquè el que es discuteix aquí no és un assumpte intern sinó un còctel diabòlic universal, en el qual es barregen l'ús creixent de les armes, la perenne utilització de la por al terrorisme com a arma política i una criminalització creixent de l'islam en general. La paradoxa és que els EUA, que anticipa com serem nosaltres en uns anys, no viuen lligats de mans pel terrorisme, com volen fer-los creure alguns mitjans perillosos, sinó per la violència accessible i terrible de les armes, creada i impulsada des de dins. En una societat que aspira a ser lliure hi habita un càncer més destructiu que qualsevol terrorisme, com demostra la temible foto de Fiore, perquè a sobre és legal, culturalment acceptat i ni el president del país té poder per aturar-lo. Per més que diguin que el mal és fora, la realitat és una altra: el dimoni de debò viu a dins.