Passeu-li la pilota a Neymar

Poques coses hi ha més excitants que assistir en directe a l’explosió d’un jugador. No passa sovint, ja que la majoria maduren progressivament. Però en jugadors superdotats es produeix a vegades el miracle de l’eclosió sobtada, que els porta a fer un salt de qualitat en un temps rècord. El barcelonisme ha tingut la sort d’assistir a alguns d’aquests moments: va passar amb Ronaldo, que va néixer en directe davant els nostres ulls,  amb aquell Ronaldinho que es menjava el món amb el seu somriure, i evidentment amb un joveníssim Messi, que ens va deixar amb la boca oberta, Capello inclòs, al Gamper.

A aquesta il·lustre llista s’hi ha de sumar urgentment Neymar, que cavalca desbocat des de la lesió de Messi. Alguns diran amb raó que abans ja era un futbolista amb una capacitat tècnica excepcional, però fins i tot els seus acèrrims defensors haurien de reconèixer que encara li faltava alguna cosa per coronar el futbol mundial. Doncs bé, Neymar ja fa 10 setmanes que està desbocat, com si els rivals no existissin, amb una punta de velocitat escandalosa i el que és millor, amb una llibertat, una imaginació i una capacitat creativa que el porten a resoldre jugades d’una manera nova, com si fos el primer a fundar-les.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

En cada partit realitza alguna acció sorprenent, com contra el València, amb un regat en sec i arrencant en estàtic que va convertir Vezo en un mer espectador, i després en un eslàlom impossible que no va acabar en gol de miracle. Neymar es troba en un estat que és molt més que un moment dolç: senzillament ha fet un salt estratosfèric, i nosaltres estem en primera fila assistint a un prodigi que transcendeix el Barça però que al mateix temps es produeix justament gràcies al Barça. Perquè l’esclat definitiu d’un gran jugador ha sigut possible una vegada més pel famós estil, que penalitza els mediocres però acull i eleva els grans talents, ja que els dóna moltes més oportunitats pel fet de tenir la possessió de la pilota com un dels seus dogmes irrenunciables.

El futbol portentós de Neymar, aparegut com una revelació, hauria de deixar en un segon terme l’amarg empat a Mestalla, que té més pinta d’accident que de malaltia, perquè jugant així el normal és guanyar  99 de cada 100 partits. I és que cap resultat li pot robar ara al barcelonisme aquest estat d’enamorament amb el seu equip i concretament amb Neymar. Mentre altres s’agafen al marcador per sobreviure, nosaltres tenim una petició: passeu-li la pilota a Neymar, sisplau. Com més pilotes toqui, més feliços serem.