Fòssil

El 2005, el periodista del The New York Times Thomas L. Friedman va publicar un llibre d’èxit perquè va encertar el titular: El món és pla. Venia a dir que es podien trobar els més sofisticats programes informàtics a l’Índia i que les millors taronges es cultivaven a la Califòrnia del Silicon Valley. La mundialització (globalització per als viciosos de l’anglès) ha permès que les persones es vegin les cares des d’una punta a l’altra de la Terra, ja aplanada per la revolució tecnològica. La distorsió era que això servia per a l’Economia, però no per a la Política, en majúscules. Tan cert és que a les pàgines d’economia d’aquest diari comparteixin èxit multinacionals amb projectes emergents, com que en les d’internacional es donen cops de colze per aconseguir un titular el discurs d’un líder del primer món amb la misèria del país veí.

A Viena (¿quant de temps sense prestar atenció a les reunions de l’OPEP?) s’ha decidit, amb el preu del barril de petroli a menys de la meitat de fa 18 mesos, mantenir l’elevada producció. Són 1.238 quilòmetres els que separen Viena de París, on se celebra la cimera del clima contra els combustibles fòssils. ¿Això és economia o política? La geostratègia és rodona d’ençà que el món és món. I torna. H