El futur de la banca
En la mesura que les noves plataformes tecnològiques possibiliten l’oferta de serveis financers, el paper de la banca tradicional està en qüestió. Aquesta preocupació surava la passada setmana en el 8è Simposi Internacional de Banca que organitzà el Santander a Madrid Amazon fa banca, a l’ombra en fan els fons de inversió, financeres de consum o de compra de cotxes estan a l’ordre del dia tal com també les grans asseguradores. Moltes d’aquestes activitats resten a més amb o poca o gens supervisió en la mesura que resten fora de balanços.
Evitar aquesta deriva, posant portes al camp no és fàcil pel regulador i pel supervisor en un mon en el que existeixen milions de 'smartphones'. Tots ells son armes susceptibles de permetre aquella desintermediació financera que no requereix la configuració de les entitats tradicionals. Moure els recursos a través d’una plataforma en la que se ingressen diners per una banda i es recullen en una altra, amb un 'password' comunicat per telefonia simple, es així de fàcil. On es diposita o es recupera el diner no és rellevant, de fet els contactes es poden licitar. El valor afegit està en la nova forma de intermediació. Algú diria que el negoci tradicional s'està deconstruint i esferificant en petites i múltiples bolletes de tast subjectiu.
Notícies relacionadesAmazon, Facebook i altres diuen estar preparats per a substituir la transacció de la banca tradicional. I aquesta (recentment Francisco González, BBVA) poc més ha dit que està preparat per utilitzar la plataforma pròpia per a vendre altres coses (llibres i cotxes!). En reciprocitat poden ambdues vessants del negoci acabar oblidant-se que la seva raó de ser fonamental és la de donar servei als agents econòmics. La deriva comentada, en la mesura que es concreti amb estratègies de buscar 'el client del client' bancari, a través de vincular ofertes amb proveïdors concrets, encistellant un grapat de serveis diferents (vehicles, llar, vida, vacances, viatges, oci...) pot fer perdre el focus del que ha de suposar un veritable servei financer, que és el que li atorga especial protecció pública: coadjuvar al bon funcionament de l’economia.
La utilització de cel·lulars i 'smarts', que es compten ja en milers de milions, tot i que certament xoca amb reticències culturals a països menys desenvolupats (fiabilitat de moure diners, explicar problemes de salut a iphones, acceptar formació impersonal oberta) fa avui per una incorporació massiva de clients potencials als nous negocis que s’albiren, il·literats numèrics molts d’ells que poden ser carn de canó de les plataformes, de difícil regulació i supervisió contra els fraus potencials. La intermediació financera requereix confiança i es basa en la bona reputació. El 'campi que pugui' i que els contribuents resolguem de nou els estralls deixats pels desoris financers entre els ciutadans hauria de ser un registre del passat prou important per tal d'evitar així noves aventures.
