Al contraatac

La veritat inconfessada

2
Es llegeix en minuts

Sí, hi ha hagut finalment un xoc de trens, però curiosament ha sigut entre dos trens catalans. Aquests dies assistim en rigorós directe a una col·lisió típicament nostra, que s'ha anat repetint cíclicament al llarg de la història i que es va reactivar amb aquesta crisi devastadora, en què s'ha tornat a aprofundir en les velles ferides. I curiosament, la gran col·lisió no ha sigut per la via nacional, sinó en pròpia porta per la via social, aquest eix esquerra-dreta que alguns proclamaven mort. Per això aquests dies és important separar el gra de la palla: aquesta discussió infantil Artur Mas  / Artur Mas no és una el·lipsi de l'autèntica qüestió de fons, que és qui es quedarà l'hegemonia del poder a Catalunya, si la dreta que s'enfonsa o l'esquerra que sorgeix però encara està massa fragmentada.

Notícies relacionades

El 27-S va suposar una victòria parcial de l'independentisme, malgrat que va perdre el plebiscit, però va significar una derrota dels que volien aquest procés sense ideologia. L'artefacte postideològic de JxSí no va aconseguir per si mateix sumar, i al necessitar els vots socials de la CUP s'ha entrat en una fase de contradicció insalvable. Per això aquests dies no hi ha ni una sola declaració sincera: mai havia sigut tan irrellevant el que es diu, ja que ningú explica ja les verdaderes raons de per què es fa el que es fa. Aquesta és avui la veritat inconfessada: tant la CUP com CDC es proclamen a favor de la independència, però en realitat cap de les dues la té com el seu primer i indiscutible objectiu. La prioritat de la CUP és la seva revolució social, amb la qual vol escombrar Mas, el partit que representa i tota la dreta de cop, encara que no ho confessi explícitament. La prioritat del que queda de CDC és Mas, com reconeix ell mateix quan diu que «l'objectiu del procés és que no sobri ningú», que traduït vol dir que l'objectiu de salvar-se ell mateix és, curiosament, superior a l'objectiu final de la independència, encara que no ho confessi explícitament.

Prioritats i objectius

Quan la realitat dels fets ha posat tothom contra la paret, el panorama s'ha aclarit de cop: els dos partits s'han delatat i hem descobert per fi que malgrat les seves proclames independentistes tots dos tenen a la seva agenda assumptes més importants que els de la independència. Uns assumptes, per cert, molt legítims, però que no tenen res a veure amb l'objectiu proclamat. Això no vol dir que no siguin independentistes, com s'acusen mútuament els seus hooligans; vol dir senzillament que els interessa molt menys del que ens diuen. Ens queda el consol que també aquest xoc de trens és un fet diferencial català: només el podríem haver parit nosaltres, com demostra la història. I ningú podrà dir que el xoc no ha servit per res: avui ja sabem almenys, i amb tota claredat, quines són les prioritats de cadascú.