Algunes preguntes incòmodes
A França fabriquen lleis exprés, ofereixen mítings al Parlament, proposen canvis constitucionals urgents, cuinen futures mordasses ciutadanes, retallades de drets, bombardegen Raqqa i Mariano Rajoy alaba el seny d'Hollande. Seguim sumits en un xou d'incompetència televisada. No és un problema de sigles, de culpar la dreta o l'esquerra; la matusseria contamina a tothom. L'objectiu d'aquest histrionisme és evitar preguntes incòmodes: ¿Qui són els responsables que França no estigués preparada? ¿Qui són els culpables de la falta de mitjans de la policia, els fiscals i els jutges? ¿Per què Bèlgica no va interceptar la cèl·lula tot i tenir controlats alguns dels seus membres?
El jutge Marc Trévidic, que va ser el magistrat responsable de contraterrorisme, va advertir aquest estiu en una entrevista publicada a 'Paris-Match' que l'Estat Islàmic o Daesh preparava un 11-S a França. Va explicar llavors que l'aparell antiterrorista de l'Estat era més permeable, feble i ineficient que mai a causa de les retallades. ¿Han preguntat Hollande-Valls a la policia i als jutges quines són les seves necessitats materials? No als caps nomenats pel Govern perquè diguin el que desitgen escoltar, sinó als que es juguen la vida en els assalts a nius plens de persones disposades a immolar-se.
Abans d'aprovar lleis espectacle caldria complir les actuals, millorar la coordinació i cooperació entre les policies de l'espai Schengen. ¿Per què Espanya no va ser informada que el líder del grup, Abdelhamid Abaaoud, havia sortit de Síria? ¿Per què França no es va prendre seriosament les advertències de Turquia sobre un dels atacants?
Quatre dies després de la tragèdia de París, la Comissió Europea va aprovar un control més gran de les armes que entren a la Unió procedents dels Balcans. Aquesta mesura es va proposar fa set mesos després de la matança de 'Charlie Hebdo'. ¿Per què tanta demora? És significatiu que les accions de les principals empreses d'armament que cotitzen a Wall Street pugessin dilluns: si tothom parla de guerra, el negoci sembla segur.
Sempre és millor un John Le Carré sobre el terreny que un analista de la NSA davant una pantalla d'ordinador. A més de mitjans policials i judicials, fa falta informació, no només a Síria, sinó aquí, a Europa. L'Mi5 britànic contractarà 2.000 agents. ¿Quins són els plans del CNI espanyol? Un dels errors descoberts després de l'11-S i l'11-M era la falta d'agents que parlessin àrab, cosa que s'ha solucionat en part. S'han de tenir ulls i orelles en cada mesquita per detectar els imams incendiaris. En aquesta tasca hi hauríem d'implicar els musulmans assenyats, que són la immensa majoria. També existeix un problema d'equitat. ¿Per què s'ha de castigar un imam que falta a les dones o els homosexuals i no es fa res contra un bisbe incendiari com el d'Alcalá?
Aràbia Saudita
Hillary Clinton, aspirant demòcrata a la presidència dels EUA i exsecretària d'Estat, va dir dijous que l'Aràbia Saudita seguia sent una de les principals fonts de finançament dels grups terroristes. Clinton no és una radical, només està ben informada. Aquesta és una de les claus per debilitar Daesh i tot l'entramat salafista, fortíssim en les xarxes socials. Si Riad és l'exportador del mateix integrisme que defensa l'Estat Islàmic, que va arribar a utilitzar els seus llibres de text per a les escoles de Raqqa, no pot tenir el control de cap centre de culte a Europa. És incomprensible que Espanya els vengui munició i altes personalitats emèrites estiguin implicades a mantenir els llaços amb un país tan poc fiable.
No tenim imams formats en valors de la tolerància religiosa. A Bèlgica, la majoria procedeixen de fora. ¿Qui controla els predicadors a Alemanya? ¿Els alemanys o les autoritats religioses turques? El problema és seriós i fa anys que estem mirant cap a una altra banda. Falla la integració: els joves musulmans no tenen accés a les mateixes feines que els locals; se senten discriminats, rebutjats. A Europa hi ha racisme, ho veiem ara en les declaracions fora de lloc sobre els refugiats.
Notícies relacionadesAlguns han decidit enfrontar el radicalisme de Daesh amb un radicalisme xenòfob. S'ha iniciat un concurs de bestieses entre els republicans dels EUA, tant precandidats com legisladors. La majoria proposa suspendre l'entrada de refugiats sirians tot i que els atacants de París eren belgues i francesos. Els refugiats són víctimes d'un règim criminal, de grups armats criminals i de la nostra incompetència.
A Daesh (odien aquest acrònim en àrab perquè també significa “el que sembra la discòrdia”) l'anomenem Estat Islàmic, Califat, ISIS i ISIL. Com deia el diari 'Haaretz' és difícil que ens posem d'acord per combatre una organització si ni tan sols som capaços de posar-nos d'acord en el seu nom.
