Anar al contingut

ANÀLISI

Les llums de París

Xavier Martínez Celorrio

Just una setmana després de la massacre, París es va omplir de llums, espelmes, gent ocupant els carrers i un clam unànime contra la barbàrie del gihadisme. En comptes d'apocar-se i aïllar-se cadascú amb les seves pors a casa, els parisencs van ocupar l'espai públic per demostrar que estan ferits però més ferms que mai a l'hora de defensar els valors de la Il·lustració. Llibertat, igualtat, fraternitat i solidaritat són valors republicans constitutius de la societat francesa des dels temps de la Il·lustració i de la seva gloriosa Revolució de 1789. Són valors a preservar que mai seran derrotats ni pel gihadisme ni per la seva contrarèplica de la por, el lepenisme xenòfob.

No som davant d'una guerra de civilitzacions com diu la dreta extrema. Ni tampoc davant del fracàs del multiculturalisme com diuen AlbiolLe Pen i altres predicadors del racisme popular més superficial. La batalla és entre la premodernitat medieval i la Il·lustració republicana. Daesh fa servir un llenguatge medieval i premodern que al·ludeix a les croades i a les guerres santes del passat. En el seu comunicat dels atemptats de París, acusa les víctimes de ser pecadors i impius per estar en restaurants, terrasses, partits de futbol o sales de concerts. És a dir, per exercir les seves llibertats en una ciutat oberta i cosmopolita amb espais públics compartits on no importa l'origen social ni els credos religiosos ni les diferències d'identitat per passar una estona junts i disfrutar de l'oci nocturn. Així ha de continuar sent.

El sectarisme aterridor de Daesh busca imposar la por i socialitzar la islamofòbia entre l'opinió pública. En suma, inocular el virus de la reacció més extrema possible per posar fi als valors de la Il·lustració, la democràcia i la confiança mútua. Ara, AlbiolLe Pen i la resta de populistes entren a sac, que és el que busca el gihadisme per tornar a un escenari polaritzat de guerres medievals, Estats policials i intolerància religiosa. Tot sigui per guanyar vots o arribar al poder.

No, per favor, no tireu més gasolina a un foc que va començar amb el trio de les Açores i que des d'aleshores ha anat cada vegada pitjor per una irresponsabilitat manifesta. Les armes de destrucció massiva estaven a les Açores (no pas a l'Iraq) i ens han atacat com un bumerang ressentit difícil d'endevinar on tornarà a atacar.

Seguretat i llibertats

Després dels atemptats, una enquesta de Le Figaro deia que el 84% dels francesos estaven d'acord a perdre llibertats públiques en favor de més seguretat. Però aquesta dada s'ha d'entendre com una reacció conjuntural i limitada per fer més eficaç la lluita antigihadista. Convertir-ho en una cosa definitiva és entrar en el joc del terror. Per evitar-ho i per preservar els valors de la Il·lustració i de la República, els parisencs han sortit al carrer per recuperar-lo i no deixar que l'espai públic sigui governat per la por o per la xenofòbia més oportunista. Les llums de París mai s'apagaran davant de la barbàrie. I ocupar ara els carrers amb la ciutadania és derrotar el gihadisme.