Anàlisi
Terror global 'low cost'
Els atemptats de París evidencien la dificultat de combatre de manera efectiva el terror islamista. Des de la nostra òptica, en aquesta situació hi han confluït tres factors.
En primer lloc, aquests successos són inseparables de 15 anys d'intervencions dels EUA i els seus aliats europeus en el món àrab-musulmà, iniciades a l'Afganistan el 2001 i a l'Iraq el 2003. La seva acció pretenia instaurar sistemes democràtics a la regió, però ha acabat remodelant-la en sentit contrari al desitjat, ja que ha contribuït a originar estats fallits.
En segon lloc, la nostra informació sobre aquests conflictes ha sigut deficient i ha conduït a grans errors, com ressalta Patrick Cockburn, profund coneixedor de l'Iraq, a Isis (2014). Així, els EUA han considerat aliats l'Aràbia Saudita i el Pakistan, quan -segons Cockburn- aquests països van ser els més involucrats a recolzar Al-Qaida. Igualment, aquest reporter destaca que els mitjans occidentals van projectar una imatge simplista de les primaveres àrabs del 2011 a l'assimilar-les a revoltes democràtiques tot i que el seu rerefons era heterogeni. A més, assenyala que al demonitzar-se en extrem Saddam Hussein, Muammar al-Gaddafi i Baixar al-Assad es van dificultar possibles transicions pactades. I reflecteix que no hem disposat d'una idea clara de la capacitat militar de l'ISIS, ja que l'estiu del 2014 va protagonitzar la seva gran expansió i va capturar Mossul (la capital del nord de l'Iraq) sense trobar cap obstacle seriós en els 350.000 soldats del corrupte Exèrcit iraquià, en què s'havien invertit 41.600 milions de dòlars des del 2008.
En tercer lloc, les grans potències no s'enfronten ara a exèrcits o a col·lectius terroristes convencionals, sinó a una amenaça nova, exterior i interior alhora. Com detalla l'economista Loretta Napoleoni, aquesta amenaça s'articula des de les xarxes socials a un baix cost (els seus activistes es formen on line i s'entrenen amb videojocs) i deixa llibertat d'acció als que s'acullen al gihad des dels ravals metropolitans europeus. ¿Podrem aturar tots els llops solitaris que desitgen immolar-se recolzats per una Umma o comunitat islàmica virtual?
Així, les respostes de Rússia i França al desafiament gihadista són discutibles. Les mesures de seguretat anunciades per François Hollande perfilen una Europa fortalesa capaç de restringir llibertats i desdibuixar la UE sense acabar amb el terror. I la implicació militar més gran a Síria o l'Iraq contradiu solucions recomanades per experts com el politòleg Robert A. Pape. Aquest, a Morir para ganar (2005), va definir el terrorisme suïcida com «una estratègia extrema d'alliberament nacional utilitzat contra els ocupants estrangers amb un sistema polític democràtic» i, en conseqüència, va plantejar que si els EUA volien evitar-ho havien de retirar les seves tropes del golf Pèrsic i adoptar allà una estratègia d'equilibri regional de poder que garantís els seus interessos. Doncs bé, ens dirigim a l'escenari oposat.
De tot el que s'ha exposat s'ha de concloure que si no es modifica substancialment aquest panorama haurem de preparar-nos per conviure molt de temps contra un enemic invisible, nou i perillós: el terror low cost.
