Anàlisi

La bombolla del futbol s'esquerda

2
Es llegeix en minuts

Què ha de fer el futbol davant de la barbàrie? El que era una pregunta purament teòrica fins fa uns quants dies ara és un dilema dels grans després de l'atemptat que també va sacsejar l'Stade de France a París divendres passat. El futbol ja no es pot posar més de perfil ni eludir el seu transcendent rol social, que a partir d'ara ja no servirà més per facturar, produir espectacle i acontentar els patrocinadors. Sí, resulta que el futbol, com qualsevol altre esdeveniment de masses, de cop i volta és més vulnerable que mai precisament per la seva transcendència mediàtica. S'ha pretès que el futbol s'aïlli de la societat amb aquesta màxima que ja no es creu ningú que diu que no s'ha de barrejar política amb esport, però el cert és que cada vegada serà menys possible aïllar els partits de futbol com si fossin una bombolla profilàctica dintre de la qual solament hi ha espectacle i diversió.

Resulta que els partits es juguen en un lloc determinat on passen coses i es conviu inevitablement amb el bé però també amb el mal: s'haurà de veure a partir d'ara com s'administra aquest esport que, com la resta del món, també estarà subjecte a la maldat de l'univers. La bombolla va començar a esquerdar-se al minut 20 del partit amistós de divendres passat entre França i Alemanya en el moment exacte en què la pilota va arribar a Patrice Evra i es va sentir una detonació de tanta violència que va desconcertar els jugadors com qui els treu d'un somni. El partit es va continuar jugant, però va deixar un rastre de por que va empènyer els espectadors a dirigir-se al centre de la gespa i fins i tot la selecció alemanya va passar la nit tancada al vestidor de l'estadi.

Notícies relacionades

La por és un monstre que es multiplica i no pararà aquí: plana una sensació d'inseguretat al Bèlgica-Espanya i a l'Anglaterra-França de demà dimarts, com han reconegut alguns dels jugadors implicats, però finalment es jugaran. La decisió de celebrar els partits és un primer encert després d'aquesta era que s'obre ara, perquè no hi hauria res de pitjor que alterar la normalitat i d'aquesta manera donar la raó a la violència. És cert, a partir d'ara veurem mesures de seguretat més estrictes, però pretendre que els estadis de futbol siguin d'ara endavant vigilats com si fossin recintes militars és tan absurd com utòpic. Malgrat el que diguin alguns polítics il·luminats, la seguretat total no existeix i no és gens fàcil evitar atemptats en què la persona que els comet no respecta ni la seva pròpia vida. La por és una reacció tan necessària com lògica, i ahir hi havia jugadors com Cavani o David Luiz que expressaven exageradament que si fos per ells ni tan sols tornarien a París.

Tot i això, el mal no es pot evitar, només minimitzar. Al futbol li tocarà sortir de la seva bombolla, conviure amb la situació i continuar jugant. No hi ha cap més sortida que continuar la vida amb normalitat. Com la resta dels mortals.