2
Es llegeix en minuts

Suposadament, ahir una operació realitzada per drons de les Forces Armades dels Estats Units al nord de Síria va matar Mohammed EmwaziJohn el Gihadista. La notícia es va interpretar com una victòria política i militar de l'Administració demòcrata de Barack Obama i va ser ràpidamentcelebrada pel Govern britànic del conservador David Cameron. La qüestió, però, hauria de plantejar-se en altres termes. ¿Aquest episodi bèl·lic en què s'ha executat un individu que, al seu torn, ha executat de forma cruel i exhibicionista periodistes occidentals és un pas cap a la construcció de la pau a la regió? La resposta difícilment pot ser afirmativa. En la meva opinió, l'esdeveniment serà una nova argúcia perquè l'Estat Islàmic redobli la seva crida a lluitar contra Occident.

El meu pessimisme es fonamenta en dos elements. El primer és que, ara com ara, l'Estat Islàmic s'ha convertit -per més demencial que sembli- en un reclam polític que atrau milers de joves radicalitzats d'arreu del món que diuen detestar l'imperialisme d'Occident i els seus valors (segons el CNI, per exemple, hi ha 200 espanyols combatent a Síria). En aquest sentit, la celebració de la mort d'Emwazi als mitjans occidentals pot suposar la creació d'un màrtir de la causa gihadista i d'una nova icona per a aquesta joventut assedegada d'enrolar-se a l'EI. Una joventut que, per cert, pot tenir uns orígens i uns hàbits bastant semblants als de qualsevol persona normal i corrent.

El segon element és que els atacs militars impulsats per potències com els EUA, França, la Gran Bretanya o Rússia suposen la normalització de conflictes armats totalment irregulars. Conflictes en els quals es fa la guerra sense declarar-la, en què s'ataquen entitats polítiques que no són reconegudes com a tals, i en què es lluita contra uns homes armats als quals no s'atorga l'estatut de soldat sinó el de combatents il·legals i que, per tant, poden ser objecte d'execucions extrajudicials, tortures i vexacions semblants a les que ells mateixos cometen amb gran repugnància i sorpresa per la nostra part.

Notícies relacionades

Per tot plegat torno a preguntar: ¿hi ha alguna cosa a celebrar amb la suposada mort de Mohammed Emwazi? ¿És assenyat pensar que amb aquest bombardeig, suposadament quirúrgic, la violència disminuirà a la regió? La meva resposta és que no. L'única cosa que em produeix aquesta notícia és la trista certesa de la normalització d'un nou tipus de conflicte bèl·lic en què no es respecten regles, drets ni convencions, i que, si es va generalitzant, dibuixaran el mapa del nou desordre internacional del segle XXI.

Un desordre al qual els nostres països i societats no són ni aliens ni immunes. Per més barreres físiques o culturals que construïm, els ressons d'aquestes guerres de facto arribaran, cada dia de forma més intensa, a la porta de casa nostra. Arribaran ja sigui a peu, com ho fan els milers de refugiats sirians, o per internet a través de vídeos que ens ensenyen coses que no volem (ni ens ve de gust) veure.